La necessitat de mà d’obra per als sectors turístic i de la construcció a Andorra, sumada als elevadíssims preus de l’habitatge, inassumibles per a molts treballadors, repercuteix directament a l’altra banda de la frontera, especialment a la Seu d’Urgell, on trobar pis ja s’ha convertit en una missió gairebé impossible, i també cada vegada més en altres municipis de la comarca.
En aquest context, una de les qüestions que va fer saltar totes les alarmes a Espanya i que va derivar en la creació d’un grup de treball sobre migració entre tots dos països és la dels “falsos transfronterers”.
Són persones arribades de països extracomunitaris, principalment de Llatinoamèrica, amb permís de residència i treball a Andorra, però amb una situació administrativa irregular a Espanya i que s’empadronen a la Seu d’Urgell i en altres localitats de l’Alt Urgell.
Els falsos transfronterers, al centre del debat
“El cas del fals transfronterer ha durat molts anys i encara existeix; cal ordenar-lo perquè, si no, som nosaltres els qui paguem els elements exògens del desenvolupament econòmic d’Andorra. Aquestes persones s’empadronen, fan reagrupaments familiars fraudulents i generen uns costos en sanitat, educació, serveis socials…, que paga Espanya, la Generalitat i els ajuntaments, però que hauria d’assumir Andorra”, afirma Carlos Prieto, delegat del Govern d’Espanya a Catalunya i integrant del grup bilateral esmentat.
Carlos Prieto afegeix que hi ha “bona sintonia entre els dos governs”, que s’ha produït algun avenç, però que cal posar ordre, negociar compensacions i aconseguir que “l’economia d’Andorra també beneficiï les comarques dels Pirineus”.
Aquest és un dels assumptes que es van tractar ahir en la reunió que el delegat va mantenir amb el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, durant la seva visita a Barcelona, segons recull La Vanguardia.
Gairebé 2.000 treballadors travessen cada dia la frontera
Una de les excepcions per poder ser contractat a Andorra sense residir al país és la dels treballadors transfronterers, és a dir, aquells que viuen en una zona limítrofa, entren cada dia al Principat i tornen al seu domicili en acabar la jornada laboral. El Govern emet una primera autorització amb una durada inicial d’un any, que posteriorment es renova per períodes de tres anys.
Per què Andorra necessita més transfronterers de la Seu: quatre grans avantatges
La possibilitat de facilitar el pas dels treballadors transfronterers entre l'Alt Urgell i Andorra s'ha convertit en una de les...
Les darreres dades oficials apunten a 1.923 treballadors transfronterers, dels quals prop de 1.800 pernocten en localitats de la província de Lleida. La relació laboral entre tots dos països és històrica; el problema va sorgir amb la irrupció dels falsos transfronterers.
Espanya reclama posar ordre al fenomen
La mà d’obra que necessita Andorra ha contribuït a tensionar encara més el mercat immobiliari de l’Alt Urgell. El ministre portaveu andorrà, Guillem Casal, assegura que han posat fre al fenomen dels falsos transfronterers i que els controls efectuats sobre 1.535 ciutadans a la frontera.
Entre el juliol del 2025 i el febrer passat, van detectar “56 persones que vivien a l’Alt Urgell sense NIE i treballaven a Andorra”. Casal subratlla que se’ls ha procedit a anul·lar els permisos de residència. No consten més dades sobre el resultat dels controls posteriors.
Govern ha detectat 56 falsos transfronterers en sis mesos
El Govern ha detectat 56 casos de falsos transfronterers des que el passat 21 de juliol va iniciar un dispositiu...
Les darreres xifres facilitades per Andorra eleven a 1.923 el total de treballadors transfronterers, la majoria residents a la província de Lleida, dels quals 1.768 són espanyols i els 155 restants, estrangers. No són poques les famílies de les comarques limítrofes amb Andorra que tenen algun membre treballant a l’altra banda de la frontera.
La Seu alerta de la pressió sobre l’habitatge i els serveis
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell calcula que actualment una tercera part de la seva població activa treballa a Andorra. El seu alcalde, Joan Barrera (PSC), amb voluntat conciliadora, recorda que ja fa més d’un any que es va detectar un increment significatiu de la població immigrant.
Barrera reclama que Andorra assumeixi les problemàtiques associades, principalment en l’àmbit de l’habitatge, però també en educació, sanitat i serveis socials. “La Seu d’Urgell té un límit; ha arribat molta gent de cop i costa assimilar-ho. El principal problema és la manca d’habitatge de lloguer”, indica l’alcalde.