Coordination Rurale de l’Ariège ha reprès avui els bloquejos de la ruta cap a Andorra als voltants del túnel de Foix, fet que ha provocat talls i desviaments a la carretera RN20. El rerefons de la mobilització és la gestió de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), que el sector considera excessivament contundent, així com unes ajudes públiques qualificades d’“insuficients”, a pocs dies d’una reunió anunciada per al 5 de gener amb el primer ministre francès.
Al darrere d’aquesta agitació hi ha una consigna clara: reprendre els talls. La Coordination Rurale de l’Arieja ha convocat una nova jornada de mobilització exactament una setmana després d’haver aixecat el bloqueig de la rotonda de Sabart, a Tarascon-sur-Ariège, que es va mantenir durant prop de deu dies. Una decisió que, segons el sindicat, no s’ha d’interpretar com un pas enrere. “Vam marxar de Tarascon per dos motius: no volíem continuar perjudicant l’economia local entre Tarascon i Ax, i també necessitàvem temps per ser a les explotacions i vacunar els ramats”, explica Sébastien Durand, cap visible de l’organització. Per la seva banda, la prefectura de l’Ariège ha activat itineraris alternatius per intentar minimitzar l’afectació sobre la circulació.
Malgrat els anuncis governamentals i la campanya de vacunació massiva, la Coordination Rurale considera que les respostes són encara insuficients. “No podem dir que no hi hagi hagut avenços, però no n’hi ha prou. Vacunar gairebé tot el departament en quinze dies és enorme, sí, però fa més de quatre mesos que ho reclamàvem”, subratlla Durand. El malestar s’estén també a les ajudes econòmiques anunciades per l’Estat. “El paquet destinat a la DNC és irrisori. Hi ha explotacions que poden perdre prop del 50% de la facturació i se’ls ofereixen ajudes limitades a 4.500 euros. Us n’adoneu?”, lamenta el representant sindical.
Pressió abans del 5 de gener
A l’horitzó, una reunió amb el primer ministre prevista per al 5 de gener. La Coordination Rurale, però, no vol esperar sense fer sentir la seva veu. “No podem esperar fins aquell dia per dir que això no funciona”, sentencia el dirigent agrari. Tot i això, el sindicat assegura que no busca una acció puntual de “cop d’efecte”, sinó una mobilització sostinguda. “Ens hi quedarem tant com puguem. Tot dependrà del cansament i, evidentment, de si els serveis de l’Estat decideixen desallotjar-nos o no”, afirma amb un punt d’ironia, en al·lusió a les nits de tensió viscudes recentment al GAEC de Mouriscou, a Les Bordes-sur-Arize pel sacrifici obligatori de 208 vaques per un cas de dermatosi nodular. Aquest fet va desfermar les protestes.
La incògnita ara és l’abast final de la mobilització. Altres sindicats no s’hi han pronunciat oficialment, però Durand confia en la solidaritat del territori. “L’important és mantenir entre 50 i 100 persones en rotació constant. Cal un ritme sostingut, no només un cop mediàtic. Instal·larem carpes, bales de palla per protegir-nos… com a mínim, hi serem fins aquest vespre”, conclou.












