L’economia andorrana continua desbocada tal com mostren els indicadors, al mateix ritme que s’estan disparant les desigualtats i està destruint alguns dels pilars d’Andorra com el sistema sanitari. Durant la jornada d’avui s’han conegut tres dades que mostren com el Principat es troba a tocar del precipici si no s’actua amb celeritat. Cada dada mostra un fet clau de la realitat del país.
El primer és la venda de pisos que mostra com el creixement andorrà està fora de control. El preu de venda del metre quadrat d’habitatge ha pujat un 73% en cinc anys. La dada per si sola és intensament preocupant perquè aquest increment fa fora de la partida a bona part de la població andorrana a l’hora de comprar-se un pis. Els augments de sou en aquest temps, arrodonint s’ha incrementat un 20% en el sector privat i cap a un 35% en el públic.
Els joves i la classe mitjana no guanyen prou per comprar un pis. Les ajudes de l’Estat en el suport en l’entrada, ja em perdonaran, són una mesura efectista, però no efectiva quan un pis per a una família difícilment baixa de 500.000 i obliga a hipoteques que, en cas que s’hi pugui arribar, s’emporten la major part dels ingressos.
Més car, més es ven
On és el gran problema? Doncs que encara que els habitatges de compra estiguin en preus fora de mercat encara se’n venen més, molts més. Si en el tercer trimestre del 2024, amb els habitatges menys cars, es va comprar per valor de 122 milions, en el mateix període d’aquest any és més de doble: 249 milions.
Les xifres mostren com el comprador tipus és un inversor estranger, que sovint té un avantatge fiscal residint a Andorra o simplement vol especular. Per tant, el preu no és un factor clau a l’hora de fer la inversió i les mesures de Govern per augmentar les taxes als forans a l’hora de comprar no han funcionat. Tant els nous residents rics, com els youtubers, o els passius,a sobre, han acabat fent negocis espectaculars amb els habitatges que han comprat. Les xifres els donen la raó. Tots els han arribat després de la pandèmia i han invertit s’han fet encara molt més rics. Ergo s’ha de frenar de forma molt important el flux dels benestants que venen a residir i dels inversors estrangers. Mentre no s’aconsegueixi, anirem de suposada victòria en victòria, rebentant rècords de recaptació d’impostos, fins a la derrota final d’un model econòmic i social que amenaça amb esclatar.
Un lloguer de 80 metres equival a un cop i mig el salari mínim
La situació del mercat de lloguer és insostenible. L’impacte en el cost de la vida a Andorra és tan bèstia que provoca un escenari social d’alt risc. D’una banda, la construcció desmesurada dels últims anys ha portat que s’aturin noves edificacions. Per tant, la xifra d’habitatges no augmentarà. En el mercat de lloguer no hi ha gairebé pisos. I els que es poden trobar en el mercat immobiliari (xifres oficials de Govern presentades avui) tenen un cost mitjà de 28 euros el metre quadrat. O sigui. Un pis de 80 metres dels pocs que estan en el mercat costa de mitjana 2.200 euros. El salari mínim està en 1.431 i l’any vinent en 1.511. El lloguer d’un pis de 80 metres quadrats equival a un cop i mig el salari mínim.
Andorra haurà de normalitzar els pisos pastera i els hotels pastera. La població ha augmentat de deu mil persones en tres anys i els empresaris s’estan aixecant en armes perquè Govern ha anunciat que no s’augmenten les quotes per portar més empleats i que es mantenen en les quantitats estàndard. Ara vindran aquest mes 5.000 temporers. Millor que les autoritats es posin a xiular i mirar cap a una altra banda. No cal que preguntin on s’allotjaran per molt que suposadament s’hagin posat mecanismes de control.
I després resulta que Espanya s’enfada perquè utilitzem la Seu per col·locar de forma irregular la mà d’obra a la que no poden trobar allotjament a Andorra. Hem creat tres tipus de permisos més: el resident irregular, el temporer irregular i el resident il·legal. Per primer cop a la història tenim una quantitat incerta de treballadors il·legals perquè no hi ha manera que els hi puguin donar un permís legal quan no hi ha quota i no tenen una adreça per inscriure’ls.
El problema de l’habitatge ja ha superat clarament l’esfera dels immigrants nouvinguts i afecta de forma directa tant a residents de llarga durada com a nacionals andorrans. El decalatge entre el petit percentatge de rics i milionaris i la classe mitjana és cada dia més gran.
El pilar de la millor sanitat del món comença a derruir-se
La sanitat andorrana era una de les joies de la corona del Principat. Elegida la millor del món durant un quart de segle des de principis dels 90 fins al 2017. Vuit anys després, el pilar d’un dels orgulls nacionals està mig derruït. Està col·lapsada. Llistes d’espera de mesos per a qualsevol especialista. Anem de patac, o així es visualitza, cap a una realitat com la d’Espanya, però tenint en compte que al Principat hi ha copagament i al país veí és gratuïta.
El desastre és oficial des d’avui. El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, ha explicat que en l’informe de queixes dels ciutadans del 2025 la sanitat ja està en màxims. Una part important de les reclamacions al Raonador arriben de problemes derivats dels problemes de salut derivats de la falta d’atenció ràpida del sistema.
L’impacte és doble. D’una banda, hi ha una pèrdua de qualitat de vida general en la població amb la degradació de l’atenció sanitària. De l’altra, augmenta la desigualtat social. Els benestants podran pagar-se una assegurança privada.
El motiu de la caiguda en picat és evident. És fruit de l’excés de població. Les infraestructures i els serveis no estaven preparats per un augment de la població de deu mil persones en tres anys. No hi ha sistema sanitari al món, ni el que era el millor del planeta, que aguanti un creixement de potencials pacients d’un 12% en tres anys.
Els tres factors que porten Andorra de victòria en victòria cap a la derrota final són l’arribada incessant de residents rics, l’arribada massiva de mà d’obra immigrant i la inversió estrangera desmesurada en immobles. Els indicadors mostren com cal un replantejament per variar el rumb abans que sigui massa tard i les desigualtats socials siguin insalvables.
El creixement econòmic i poblacional desmesurat està derivant en problemes molt greus i d’incerta solució a nivell estructural, de qualitat de vida i desigualtats socials.
