La líder i presidenta d’Acció, excandidata a cap de Govern i exministra Judith Pallarès serà la nova secretària general de l’Institut Andorrà de la Dona a partir de l’1 de gener. Substitueix Montserrat Ronchera que va renunciar per motius personals. Govern l’ha elegit, fonamentalment, perquè és graduada en Ciències polítiques i de l’administració amb màster en direcció pública. També perquè és exministra de Funció Pública primer i d’Afers Socials, Joventut i Igualtat posteriorment. En aquest últim càrrec va treballar en el llibre blanc de la igualtat.
La decisió es va comunicar dimecres.
La realitat és capritxosa. El dia anterior a l’anunci, el partit polític Acció havia celebrat la tercera assemblea general. L’acte estava presidit per Judith Pallarès com a presidenta. La formació dona suport a la majoria de Govern a través del conseller Marc Magallon.
Anem a fer amics.
Primer vull constatar el fracàs d’Acció com a formació que volia tenir un espai propi en l’espectre polític andorrà. Em perdonaran la brometa (sense una mica d’humor tot es fa massa pesat). Acció continua amb el mateix nivell que Liberals d’Andorra, les dues formacions que en un moviment d’extrema habilitat política es van escindir abans de les eleccions del 2023. Les pròximes assemblees de cada partit les poden fer en un taxi d’aquests amb un parell de seients extra. I pel camí que van en un parell d’anys els hi sortirà millor de preu: podran compartir taxi.
Anem a seguir fent amics
No dubto de la capacitat o dels mèrits de Judith Pallarès per liderar l’Insttut Andorrà de la Dona. Afegiria que fins i tot ha donat mostra de feminisme més radical que la majoria de representants de forces ‘progressistes’. Personalment, crec que al llarg de la seva trajectòria ha demostrat ser més d’esquerres que la gran majoria dels polítics sota els paraigües de sigles d’esquerra a Andorra. No dic que això sigui ni bo ni dolent. Ni que el feminisme o la lluita per la igualtat sigui més per a progressistes o conservadors, tot i que la mateixa frase hauria de desmentir l’afirmació que la precedeix.
Havia de dimitir
Judith Pallarès no pot ser la directora de l’Institut de la Dona perquè presideix un partit polític. Si dona o no suport a Govern, que el dona, em sembla intranscendent. L’Institut és un organisme al qual se li pressuposa independència dels colors polítics perquè dones hi ha de totes les ideologies. I no vol dir que per aquest càrrec no es pugui militar a un partit o tenir un historial polític, però és absolutament incompatible amb liderar d’una formació. Pallarès, mira per on les casualitats, tenia el timing perfecte. Dimarts tenia l’assemblea per anunciar que dimitia i dimecres ja la podien anunciar a bombo i platerets. I quan plegui de l’Institut que torni a presidir accions. Com a mínim, les formes s’han de guardar.
Afortunadament per al Govern, l’oposició en ple torna a confondre els termes. El suposat amiguisme, el suposat nepotisme… tot això és la cantarella habitual que no vol dir res. Aquells que governen posen en els càrrecs de la seva lliure designació a persones de confiança igual que faran els partits de l’actual oposició quan arriben al poder.
El que no es pot fer és posar a la líder d’una formació política a dirigir l’Institut de les Dones perquè l’organisme perd part de la credibilitat.
PD: Sempre vaig entendre que ‘nepotisme’ només es referia a ‘col·locar’ familiars. Tenia present allò dels Nepotes (nebots) dels Papas que esdevenien cardenals. Però he mirat la Wikipedia i també inclou el concepte de col·locar ‘amics’. Com a mínim he après una cosa nova. Igual Govern també n’aprèn una: evitar incompatibilitats de manual amb el simple gest de no col·locar en organismes independents no polititzables a líders en actiu de partits.
