Si la pròrroga dels lloguers no s’aixeca de forma quirúrgica pot ser el Waterloo dels demòcrates

Conxita Marsol ha anunciat que a finals d’aquest any s’anunciarà com es farà l’aixecament de la pròrroga dels lloguers que porta en vigor des del 2019. El mercat d’arrendaments al Principat viu una situació molt millor que a la major part dels països europeus perquè s’ha generat una bombolla que provoca que l’explosió dels preus només afecti una part petita de la població dels quals només una ínfima fracció vota.

El 70% dels habitants viu de lloguer, però la immensa majoria dels residents han pogut esquivar el torpede dels preus dels lloguers perquè fa sis anys, i el vinent en farà set, que els preus estan congelats i els contractes prorrogats. A Andorra la gran majoria dels arrendataris viu una situació aturada en el temps com si fóssim el 2019. La gran afectació dels preus colpeja directament als arribats a partir del 2022 amb el repunt econòmic postpandèmia: bàsicament immigrants sud-americans. Com ha derivat aquesta realitat? Doncs amb els pisos pastera. El sobrecost de l’habitatge es compensa compartint pis entre diversa gent.

Govern hauria de recordar quin va ser l’element que va amenaçar els demòcrates durant les eleccions i la resta del 2023. La incertesa de la fi de la pròrroga va portar la gent al carrer. L’anunci de la fi de la pròrroga feta per Conxita Marsol va rostir a la ministra fins a l’eliminació del seu cartell polític. Un cop Govern va allargar la pròrroga fins al 2027 el ‘heat’ per l’habitatge es va acabar com va poder constatar Habitatge Digne amb el fracàs de totes les protestes o concentracions convocades a posteriori de l’anunci de ‘la pròrroga de la pròrroga’.

L’error del 2023

Govern no pot cometre el mateix error que el 2023 quan Marsol va anunciar una sèrie de mesures que la van tirar als lleons i un cop vist el resultat es va fer marxa enrere i la ministra va acabar com a cap de turc. Hauran de mirar amb microscopi el que s’aprova i quines conseqüències tindrà. No només efectives a partir del 2027, sinó de reacció de la població davant l’anunci. Si bona part dels votants que viuen de lloguer creuen que amb l’aixecament hauran de duplicar el que paguen per un arrendament no caldrà ni que hi hagi eleccions. Ja li poden donar les claus de l’edifici administratiu a Cerni Escalé, dissoldre el partit que governa des del 2011 i obrir la porta a un nou projecte de centredreta-dreta.

No hi ha una solució màgica evidentment. El millor per guanyar les eleccions seria anunciar que la pròrroga dels lloguers s’allarga fins el 2031. Però seria una irresponsabilitat perquè el decalatge entre el mercat i el que està pagant la majoria seria tan gran que seria insostenible. Govern ha d’entendre, si no vol cremar les opcions demòcrates per al 2027, que ha de fer front a una operació. Detectar exactament que s’ha d’extreure per permetre una actualització continguda i progressiva dels preus, però sense afectar cap òrgan vital. El bisturí haurà d’utilitzar-se amb precisió quirúrgica i després d’una exhaustiva anàlisi de com serà el postoperatori del pacient i les potencials seqüeles.