Aquest article va bàsicament dedicat a aquells que no han gaudit encara de la brutal experiència sensorial de l’exposició ‘Van Gogh Alive’. Es troba al Prat del Roure d’Escaldes. Si algú en llegir el titular es pensava que aquí hi hauria una extensa i intensiva explicació del que ofereix la mostra no es pot estar més equivocat. Ni soc un expert en Van Gogh ni en pintura, ni en art en general i no tinc per costum anar a exposicions.
‘Van Gogh Alive’ és bàsicament una experiència única, dividida en dues parts (virtual i una que combina imatges de pintura amb frases del geni). Va molt més enllà dels quadres. Poden estar segurs que mai l’oblidaran.
L’exposició ‘Van Gogh Alive’, va inaugurar al Prat del Roure el passat mes de gener i està registrant una bona acollida. Per a la meva opinió el nombre de visitants hauria d’haver estat una allau només amb el boca a boca. Suposo que bona part de la població andorrana tenen el meu baix perfil per a les exposicions. A aquest esdeveniment, però hi han d’anar. Quan hi siguin entendran per què si no ho haguessin fet es tractaria d’un greu error, segurament irreparable.
Gilbert Saboya i Francesc Camp ens han portat aquest luxe a tocar de casa. S’ha d’agrair. I l’únic motiu pel qual faig aquest article és que possiblement ‘Van Gogh Alive’ és l’experiència sensorial que més ha fet reflexionar algú, com jo, amb escassa tendència envers la reflexió i el gaudi artístic.
El títol ho resum tot. Es tracta de Van Gogh viu. No només com a un dels pintors més impactants de la història sinó un personatge d’una complexitat i profunditat impressionants.
Vagin. Tenen fins al 6 d’abril. Tic, toc, tic, toc…