Emmanuel Macron ha fet oficial el que era una evidència. L’acord d’associació entre Andorra i la UE és mixt. Significa que l’aprovació no només correspon a la Unió Europea sinó que ha de ser ratificat pels parlaments dels 27 estats membres. I no són només 27 perquè hi ha països com Bèlgica que en té més d’un. La confirmació del que ja s’esperava ha de significar que no hi haurà referèndum. Seria estafar a la ciutadania portar un text a validar que posteriorment pot ser canviat per qualsevol dels parlaments europeus. El referèndum, sense un text definitiu no té cap sentit. Seria una insensatesa i una presa de pèl als andorrans fer un debat nacional i una votació vinculant.
L’acord amb la UE entra en un escenari d’absoluta incertesa. Quan poden tardar en aprovar el text els parlaments de tots els estats membres? No hi ha forma de saber-ho perquè cada país té el seu ritme i les seves prioritats. Cal tenir en compte que és possible que algun dels grups parlamentaris d’algun dels països membres no estigui d’acord en algun dels punts. Per exemple, que no es reguli la fiscalitat. O que es permetin 30 anys més d’anar inundant de tabac de contraban altres països. O posar traves a perquè persones físiques o jurídiques europees no tinguin fàcil instal·lar-se a Andorra. En realitat, si s’analitza globalment el text aprovat és molt bo per Andorra. Avalava el model econòmic per a les properes dècades amb unes concessions mínimes.
En realitat, però el referèndum no tenia cap possibilitat de prosperar. La UE, involuntàriament, ha fet un favor espectacular a la majoria de Govern. Passaran a la història com els que van negociar un acord brutalment bo per Andorra, o així el veig jo, que mai s’arribarà a aplicar. Espero equivocar-me, però estic convençut que algun dels punts actuals no s’acceptaran per ser massa favorables al Principat. No cal oblidar però que aquest Govern també passarà a la història per la nefasta política de comunicació. A hores d’ara encara no s’ha adonat com funcionen les xarxes socials i que l’única plataforma d’influència en temes polítics és Twitter. Només han fet falta una desena de ciutadans motivats contra l’acord, liderats per l’incansable notari Miñana, penjant notícies i opinions per girar la truita. De suport clarament majoritari a rebuig majoritari. Porten més d’un any fent passar el missatge que l’acord seria per Andorra el mateix que Ada Colau per a Barcelona: una plaga que l’omplirà d’immigrants il·legals, delinqüència, brutícia, manteros, homeless… bé la Barcelona infame que ha passat de ser l’enveja d’Europa a la segona ciutat europea amb la criminalitat més alta.
El nou escenari ha de quedar marcat en les pròximes eleccions. Cada partit ha de plantejar quin és el seu full de ruta davant la nova realitat i els electors hauran de decidir. Lamentablement, dubto que el text actual mai vagi a referèndum. Si n’hi ha serà molt pitjor i el proper Govern haurà d’anar preparant-se per a un mandat complicat sense el paraigües de l’acord.
Ah, que encara pot empitjorar el text?…doncs si, té sentit esperar llavors.