Des de fa mesos, Andorra ha estat immersa en una polèmica que, tot i les seves arrels mínimes, ha cobrat una dimensió desmesurada. El suposat “lobby d’ultradreta” ha estat al centre de l’atenció mediàtica des que Iván Espinosa de los Monteros, exsecretari de VOX, va pronunciar una frase en l’Andorra Economic Forum.
En un context en què més de 20 ponències rellevants es van succeir, una declaració aïllada, que es podria considerar anecdòtica, ha desencadenat una campanya de desprestigi ferotge contra aquells empresaris i residents que han criticat les polítiques espanyoles o l’aproximació d’Andorra a la Unió Europea.
El més alarmant d’aquest fenomen no és tant la polarització ideològica, sinó la manera en què alguns poders públics i certs polítics, s’han encarregat d’amplificar aquesta narrativa. En lloc de posar en dubte la veracitat de les acusacions o la manca de fonament darrere de la formació d’aquest suposat lobby, els mitjans de comunicació públics han dedicat espai rere espai a assenyalar aquells que, amb veu pròpia, mostren disconformitat amb la línia oficial.
El fenomen d’Onlyfans a Andorra
De sobte, qualsevol empresari que aixequi la veu contra el rumb polític actual o que qüestiona el model d’integració europeu es converteix en blanc fàcil d’una campanya de demonització sense precedents. Però el que realment resulta desconcertant és la velocitat amb què s’ha magnificat aquest tema mentre, d’altra banda, es blanquegen situacions que haurien d’aixecar serioses preocupacions sobre la moralitat i el benestar social.
Avui, el creador de contingut per a OnlyFans, Sergio Fuentes, conegut com a Rei d’Onlyfans, ha pogut expressar-se sense escrúpols en certs mitjans, tot i que el negoci que dirigeix ha estat qüestionat per l’Institut de la Dona d’Andorra a causa de la seva naturalesa. Fuentes, en l’entrevista, va arribar a afirmar que preferiria que la seva filla fos prostituta abans que dependenta d’un McDonald’s. Una declaració que ha generat polèmica, no només pel que implica en termes d’ètica personal, sinó també per la normalització de certs comportaments que haurien de ser, com a mínim, revisats en una societat moderna.
Però no, a Fuentes se li ha donat espai per defensar-se, com si la seva activitat empresarial fos simplement un negoci més, sense conseqüències per a l’entorn social.
I aquí està el moll de l’os de la qüestió. Com pot ser que es castiguin de manera sistemàtica aquells que critiquen la política del president espanyol Pedro Sánchez o les polítiques de l’esquerra “woke”, mentre que es permeti que un empresari resident que fa apologia de la prostitució tingui espai i defensa en els mateixos mitjans públics que, prèviament, han estat implacables amb les veus dissidents? Els polítics, com l’actual cònsol Sergi González, que va acudir sense problemes a l’Andorra Economic Forum i no es van incómodar durant la intervenció d’Espinosa de los Monteros, han estat poc qüestionats. És un clar exemple d’incoherència i doble rasero.
Fem parts i quarts?
La hipocresia és palpable: aquells que s’alineen amb una ideologia oficial o que es mostren conformistes amb els discursos predominants són immunes a la crítica, mentre que els que s’atreveixen a qüestionar les polítiques d’integració europea, la relació amb Espanya o fins i tot la ideologia dominant, es converteixen en l’objectiu d’un linxament mediàtic i social.
El cas de Fuentes no és un atac personal cap a ell ni cap al seu model de negoci; és un reflex de com es prioritzen certs interessos per sobre del benestar col·lectiu i les normes socials mínimes. La contradicció entre el tractament dels discursos i els valors socials és sorprenent. Especialment, quan es comparen els casos de figures que critiquen la política oficial i aquells que promouen l’explotació de la intimitat a través de plataformes com OnlyFans.
La pregunta que hauríem de fer-nos tots és: realment estem disposats a permetre que es doblegui la moralitat pública en funció d’interessos privats o ideològics? És hora que els poders públics reflexionin sobre la coherència de les seves accions i el missatge que estan enviant a la societat. La llibertat d’expressió és fonamental, però no pot ser una excusa per al doble rasero ni per a la hipocresia institucionalitzada.
“Ultradreta” jajajajaja mare meva…