‘Montaner s’ha situat a la dreta dels demòcrates i s’ha trobat una autopista’

Carine Montaner segueix amb la seva tasca de formigueta obrint-se pas cap a la dreta. Tot i les crítiques està demostrant que és la més llesta de la classe a l’hora d’analitzar l’escenari canviant en què s’ha convertit la política andorrana. El gran i inesperat resultat del 2023 estava estretament lligat a l’autoproclamació de líder del moviment antiestablishment, antifarmacèutiques, antivacunes i donant veu a aquells que veuen realitats paral·leles a les que perceben la gran majoria d’éssers humans.

La ideologia de Montaner el 2023 era la de líder dels crítics amb les decisions que es van prendre a la pandèmia. Durant el primer any de legislatura, com no estava clar l’espectre polític al qual pertany Andorra Endavant, es va anar movent. Combinant crítiques ferotges per la situació de l’habitatge amb defensa aferrissada dels empresaris.

Retorn a casa

La lògica al final s’imposa i Montaner ha tornat a casa. A la dreta. Unió Laurediana, Liberals i Terceravia. Ha estat elegida, abans que el seu posicionament antivacunes la fes marxar de l’escalf dels Pintat, pels tres partits més dretans. Ha coincidit amb la desaparició dels liberals, amb les polítques ‘wokistes’ (o això les qualifica Wall Street Wolverine) de la majoria en habitatge o altres i amb la incapacitat del nou partit de dretes de fer realment un pas endavant.

Montaner, a la qual els partits ‘grans’ ja van menystenir el 2023, continua lenta, però segura cap a ocupar l’espai de la dreta que molts votants veuen orfe. Davant té tota una autopista. No li serà fàcil perquè els dos últims anys ha donat massa cops de volant per poder tenir la confiança dels sectors més tradicionals.

A la recerca d’un nínxol propi

Amb el garbuix en què s’ha convertit la política andorrana ningú està parant massa atenció. Els ‘barons’ demòcrates i de Ciutadans Compromesos continuen pensant que Montaner no podrà ocupar mai aquest espai pel seu passat i perquè no té el perfil que busca el votant de dreta pura a Andorra.

Potser sí. Ja veurem.

De moment, una declaració d’intencions on acusa el PS i Concòrdia d’apujar els impostos si arriben a governar ja és música que vol escoltar aquest votant. És oposició, però ja no només ataca a Govern sinó als ‘veritables’ enemics en els propers comicis: les esquerres. Agafar la bandera del rebuig a apujar els impostos i aixecar al mateix temps la del rebuig a l’acord d’associació li dona un espai propi. Ningú se situa en aquest espectre concret (gent de dreta o dreta dura contrària a l’acord amb la UE) que té un nínxol de potencials votants gens menyspreable.