Durant anys, la sanitat andorrana era un dels grans actius de país: proximitat, rapidesa, professionals ben valorats i un model mixt amb capacitat de donar resposta amb agilitat. Hospital Nostra Senyora de Meritxell, simbolitzava aquesta idea d’eficiència. La qualitat de la sanitat andorrana s’ha anat erosionant. Només parant l’orella a converses de bar o en el bus és impossible no adonar-se que el malestar està expandint-se com un virus.
El malestar creix per una combinació de factors: llistes d’espera, dificultats per trobar especialistes, sensació d’excés de personal en la part burocràtica i administrativa… La tendència és que cada cop el sistema s’assembla més als problemes que molts andorrans atribuïen a la sanitat pública espanyola que no pas al model singular que Andorra reivindicava.
L’ombra de l’espanyolització
Quan alguns ciutadans diuen que la sanitat andorrana ‘s’espanyolitza’, no solen referir-se a una còpia literal, sinó a símptomes: més espera, més saturació… tot això a l’escalf d’un increment de població molt fort en els últims anys. S’ha passat de ‘78.000’ a ‘90.000’ habitants en menys de cinc anys per l’arribada massiva d’immigrants sud-americans.
Andorra i la immigració massiva: de la millor sanitat del món a llistes d’espera de 14 mesos
En alguna especialitat mèdica, segons el Col·legi de Metges, si demanés hora avui te la poden donar per a mitjans...
Si el cost de vida i l’habitatge han estat fins ara els grans factors d’erosió per a la majoria parlamentària la sanitat pot convertir-se en el virus amagat. Afecta votants molt transversals: pensionistes, classes mitjanes, funcionaris, famílies i professionals liberals. La gran majoria de votants utilitzen la sanitat pública andorrana i només les elits han apostat per la medicina privada.
I fins fa poc ni les elits perquè la sanitat andorrana, recordant que és un sistema de copagament, era pràcticament equiparable al servei privat.
Entrarà en campanya
Històricament i fins a les eleccions generals del ‘2023’ era impensable que la sanitat fos una arma important electoralment. La satisfacció amb el model estava encara fa tres anys en un bon nivell. El ‘2027’ tot apunta que serà diferent. L’elector que fa ‘quatre mesos’ que està en una llista d’espera d’un especialista, que es troba realment malament i que sap que encara li falten ‘tres mesos’ més perquè el visitin…. és poc probable que posi la papereta dels que manen a l’urna.
La sanitat és l’iceberg que està esperant amagat al vaixell demòcrata per convertir-lo en el ‘Titanic’. Sembla que l’habitatge serà el gran debat dels comicis, i és molt possible que ho sigui, però la descongelació anunciada és tan suau que deixa poc marge de ‘sang electoral’. Un indici clar és que PS no entra en oferir una descongelació diferent: demana la pròrroga directa ‘tres anys’ més com a alternativa.
Pot decidir les eleccions?
El problema amb la sanitat probablement no decidirà les eleccions per si sol. Combinada amb habitatge, salaris i pressió demogràfica, la sanitat pot ser el tema que transformi malestar social en vot de canvi. Podria convertir la defensa de la sanitat no només en un debat de polítiques públiques, sinó en un plebiscit sobre la continuïtat de l’actual majoria parlamentària.
Les dades confirmen que l’excés de població ha col·lapsat una sanitat andorrana que va ser la millor del món 25 anys
"El sistema sanitario andorrano es el mejor del mundo, según el exhaustivo informe que publicó el mes pasado la revista...
Dependrà de quines són les alternatives, i han de ser factibles, que proposarà l’oposició. Vincular una millora substancial de la sanitat amb un abocament de recursos que obligui a apujar impostos difícilment tindrà recorregut. Tant els que defensen el títol de governar Andorra com els que aspiren a destronar els actuals mandataris haurien de començar a plantejar-se les propostes davant una potencial bomba de rellotgeria electoral.