El xiuxiueig constant respecte a un possible avançament electoral ha acabat d’activar els mecanismes polítics i clarificar el panorama. Cerni Escaler ho va dir clarament. Concòrdia està negociant amb el PS per assolir un pacte i evitar que un avançament electoral els agafi fora de joc. Els demòcrates ja han resolt el principal problema: la falta de candidat. Un cop Ladislau Baró hagi acceptat la presidència del partit ja es dona per fet que acceptarà ser cap de llista, especialment tenint en compte que és l’únic candidat que fa consens.
L’escenari comença a agafar forma. Cinc partits (o plataformes) competiran els pròxims comicis. Demòcrates, Concòrdia, PS i Andorra Endavant que repeteixen respecte els comicis del 2023. S’afegiria la ‘Coalició Conservadora’ que s’està formant a la dreta dels demòcrates. Aquí s’inclouen Ciutadans Compromesos, Liberals, Acció i s’espera que s’uneixin Unió Laurediana i Virtus. Cal veure si el bloc de dretes entre DA i la Coalició Conservadora va en conjunt només a les territorials o també a la nacional. D’això dependrà si tindran un o dos aspirants a Cap de Govern.
Naudi, el millor col·locat
Els caps de llista estan gairebé definits. Seran cinc. Ladislau Baró pels demòcrates, Cerni Escalé per Concòrdia, Pere Baró pel PS, Carine Montaner per Andorra Endavant i segurament Carles Naudi per Ciutadans Compromesos. És el favorit per estar al capdavant de la Coalició Conservadora, tenint en compte que seria el màxim representant de Ciutadans Compromesos de la Massana que és la força, de llarg, més important de la Coalició.
En les territorials es preveu un ‘cara a cara’ entre els blocs de dreta i esquerra, mentre que Carine Montaner tindria capacitat per presentar llista en algunes de les parròquies. El bloc de dretes és favorit a Canillo, Encamp i la Massana, el d’esquerres a Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes i Ordino és una incògnita.
L’escenari polític que presenta l’article sembla obert i en plena reconfiguració. Cap força arriba amb una posició clarament dominant, i és probable que el resultat final depengui de la capacitat de cada projecte per generar consens i estructura territorial. La sensació general és que avancem cap a unes eleccions més pluralitzades, on la negociació i els equilibris tindran un paper central.