L’enquesta d’Estadística va fixar que l’opció contrària a l’acord d’associació era majoritària amb un avantatge sensible respecte als partidaris. Les declaracions dels partits polítics, Concòrdia i Andorra Endavant, que s’oposen al text em fa la sensació que plantegen opcions diferents. Potser ho he entès malament, però Concòrdia no vol donar “l’esquena a Europa” i aposta per un nou acord. Concretament, han fet públic que “Concòrdia ha dit no a l’Acord d’Associació amb la UE des del primer dia. L’assemblea del partit ho va votar per unanimitat i aquest posicionament no ha canviat. Creiem en un acostament a Europa? Sí. Però considerem que aquest no és l’Acord que necessita el país”.
Andorra Endavant no en vol cap. Ni ara ni mai. En paraules de Carine Montaner, es reitera “el no a l’acord amb la UE. Pensem que Andorra ha de seguir el seu camí. Volem que Andorra continuï tenint, com fins ara, una bona relació amb la UE sense tenir cap acord d’associació amb la UE”.
Fulls de ruta diferents
Els fulls de ruta dels dos partits no tenen res a veure més enllà del rebuig al text actual. Concòrdia s’entén que un cop aconseguit el seu objectiu de tombar el pacte negociat per la majoria de Govern acabaria picant a la porta de la Unió Europea per a obrir una nova ronda de negociació. La Comissió Europea en particular i els 27 estats en general faran bots d’alegria quan se n’assabentin. Segur que pensaran que després de vuit anys de converses i negociacions el que toca ara són vuit anys més per acabar oferint unes millors condicions per Andorra.
Potser poden parlar amb els suïssos de com els ha anat per haver rebutjat un acord d’associació. No n’hi ha cap de nou. La Unió Europea està renegociant els acords bilaterals amb Suïssa. Només un parell de detalls. ‘L’apretada’ al sistema financer helvètic és per emmarcar. Suïssa passarà a aportar fons a la Unió Europea sense ser membre. Primer 135 milions d’euros i en quatre anys ja seran 375. En general, les condicions dels nous acords bilaterals són molt pitjors que les que es plantejaven a l’acord d’associació.
Els ferms detractors
Amb tot el carinyo del món i tota la recança acumulada per molta gent contra l’acord perquè pensen que ens envairan onades d’immigrants i Andorra serà la Barcelona d’Ada Colau. Fins i tot els més ferms detractors hauran de reconèixer que les possibilitats que la UE ofereixi un nou acord amb millors condicions després de rebutjar l’actual són ínfimes. Fins i tot els més ferms detractors han de ser conscients que la UE vol un nou escenari de relació amb Andorra. I el tindrà. Sigui amb aquest acord o perquè, si el rebutgem, demani renegociar els acords bilaterals. Dubto molt que a curt o mitjà termini s’obrís a renegociar un de nou. Fins i tot els més ferms detractors hauran d’acceptar que com renegociïn els acords actuals, especialment el duaner amb unes franquícies molt per sobre de la mitjana europea o acabin entrant en la competència deslleial per una fiscalitat massa moderada, acabarem cuits.
Si la Unió Europea considerés que la relació actual amb Andorra ja li va bé molt difícilment hagués encetat un meló com l’acord d’associació. La UE vol sí o sí una nova relació i dubto molt que qualsevol altra que no sigui l’acord negociat es troba en una graella entre pitjor i posar-se a tremolar.
PD: A veure qui és el primer que diu que som totalment sobirans i que la UE no ens pot forçar a res.