La situació de conflicte permanent que es viu a Espanya per com està empitjorant la situació al país té com a resultat l’escalada imparable de l’extrema dreta. S’ha arribat a un punt que la sensibilitat és a flor de pell i el descontentament, especialment entre els més joves, és generalitzat. És impactant que el partit preferit entre les cases menys afavorides i entre joves de sexe masculí sigui Vox.
Barcelona exemplifica l’afartament. L’exdirectiu del FC Barcelona, Alfons Godall, que fa anys que resideix a Andorra va fer un duríssim tuit contra la situació actual que es viu a Barcelona. Concretament, ha resumit l’actual capital catalana com a “Bruta, pudent, plena d’obres, plena de forasters, ni rastre de catalans, botigues de tota la vida tancades, sempre en guàrdia pels lladres. Han trinxat Barcelona i estan trinxant Catalunya. Malparits.”
El resident Alfons Godall fa una brutal crítica: “estan trinxant Barcelona i Catalunya… malparits”
Més enllà dels colors polítics és innegable per a mi el deteriorament de la capital catalana fins a un punt de difícil retorn. És irreconeixible respecte fa vint anys. Bruta, deixada, insegura, pudenta… i no ho diu Godall sinó que ho dic jo que per desgràcia haig de baixar sovint perquè hi viu la meva mare. Aquest agost he passat una setmana on bona part dels meus coneguts, independentment de la classe econòmica, m’han demanat com podrien anar a viure a Andorra. I no ho diuen de broma.
Andorra té un problema important. S’ha convertit en un oasi amb una qualitat de vida i uns nivells de seguretat, creixement econòmic i qualitat de vida que són francament envejables. En els propers anys es dispararan les peticions per viure al Principat. I el motiu no serà la fiscalitat. Només podran venir els de classe alta perquè els de mitjana o baixa no podran permetre’s un habitatge tal com estan les coses. I a treballar com a assalariats tampoc vindran perquè amb els sous que es paguen de mitjana al Principat és molt difícil poder fer front al cost de la vida.
L’exemple de Barcelona ha d’estar present, però sempre. Quan elegeixes d’alcaldessa la líder del moviment ‘okupa’ què esperes que li passi a la teva ciutat?