La irrupció de Virtus Unita com a partit polític obre un nou escenari dins de l’espai polític situat a la dreta de Demòcrates per Andorra. Fins ara, aquest segment de l’electorat era camp per córrer per Andorra Endavant, liderat per Carine Montaner, però l’aparició de la nova formació conservadora anticipa una competència directa per captar votants amb sensibilitats similars.
Malgrat que ambdós projectes comparteixen una ubicació ideològica a la dreta de l’actual majoria governamental, presenten diferències significatives tant en les formes com en les prioritats.
Un partit personalista contra una plataforma coral de notables
Una de les grans diferències és l’estructura mateixa dels dos projectes. Andorra Endavant gira al voltant de la figura de Montaner. La laurediana s’ha convertit en una de les polítiques més conegudes del país. Va fer-se un espai a la pandèmia defensant postulats alternatius als de Govern.
Sense el comodí de la pandèmia va saber aprofitar el forat que van deixar els demòcrates a la dreta i que Ciutadans Compromesos, en formar part de la majoria, no podia ocupar. L’anunci d’expropiació temporal de pisos buits per part de Govern i l’oposició absoluta a l’acord amb la UE va situar Montaner com una clar alternativa per al vot dretà.
Virtus espera a la tardor per revelar el candidat a cap de Govern
Virtus començarà a definir el seu futur polític aquesta tardor. La formació ha avançat que el congrés previst per a...
En canvi, Virtus Unita neix impulsada per diversos exdirigents polítics i empresarials com Josep Duró, Albert Font, Josep Anton López, Olga Forné, Xavier Altimir o Josep Majoral. Es tracta d’un projecte més coral, amb una forta presència d’antics càrrecs públics i representants del món econòmic.
El model econòmic com a element diferencial
Les diferències també apareixen en l’àmbit programàtic. Virtus s’ha definit com una formació basada en el lliure mercat, la propietat privada, la meritocràcia i un creixement demogràfic racional. El seu discurs posa l’accent en la qualitat institucional, la seguretat, l’eficiència administrativa i la defensa d’un model econòmic liberal.
Montaner, tot i defensar postulats conservadors en diversos àmbits, ha adoptat posicions més intervencionistes en determinades qüestions socials. La formació ha insistit en la priorització dels andorrans i dels residents de llarga durada en l’accés a determinades ajudes públiques i ha centrat bona part del seu discurs en la protecció del poder adquisitiu i l’habitatge.
La batalla per l’espai a la dreta de Demòcrates
El principal repte per als dos projectes serà evitar que la fragmentació beneficiï Demòcrates. Tant Virtus com Andorra Endavant aspiren a captar electors conservadors que consideren que el partit de Xavier Espot s’ha desplaçat cap a posicions massa centristes o moderades.
En aquest sentit, Virtus sembla voler atraure sectors empresarials, professionals liberals i votants que prioritzen la gestió econòmica, la seguretat jurídica i la defensa de la propietat privada. Per la seva banda, Montaner manté una connexió més directa amb votants descontents amb la situació de l’habitatge, el creixement demogràfic o la pèrdua de poder adquisitiu.
El sistema electoral és tossut
Ni Virtus Unita ni Carine Montaner tenen cap possibilitat de guanyar en solitari ni una sola de les set territorials en les properes eleccions nacionals. No és cap drama. Són les regles del joc que exigeixen una altíssima implantació territorial. El Partit Socialdemòcrata (PS) tampoc en té cap.
Concòrdia seria el partit més votat i els contraris a l’acord amb la UE són clara majoria
L'enquesta política d'Andorra Recerca i Innovació situa Concòrdia com el partit més votat a la llista nacional. Comptabilitzant només el...
No poden guanyar, però poden fer perdre. Com el PS. I aquí arriba part de la seva força. Amb tres llistes conservadores davant d’un front comú d’esquerres entre Concòrdia i el PS, el Via Crucis pot ser de dimensions bíbliques per al partit taronja.
Tant Virtus Unita com Carine Montaner ja han dit que aniran en solitari als comicis. S’hauran de barallar per una forquilla d’entre dos i quatre consellers que s’hauran de repartir a la llista nacional. No és una qüestió menor. Primer, perquè tot apunta que caldran pactes electorals per governar. Segon, i més important, perquè la idea que presentin llistes parroquials massives, tot i saber que van al desastre perquè no tenen implantació territorial, deixa Demòcrates per Andorra en una clara posició de debilitat.