‘La ‘nova’ Andorra ja és l’únic país d’Europa on hi ha molts més homes que dones’

El desequilibri de la població andorrana entre homes i dones s’està disparant. Som l’únic país d’Europa amb un desequilibri exagerat de presència masculina respecte a la femenina. Hi ha un 10,7% més d’homes que de dones en la franja ‘laborable’ d’entre els 15 i els 64 anys. Si se sumen totes les franges d’edat, la diferència és menor (7,4%) pel fet que a partir dels 64 anys hi ha més dones que homes a Andorra.

El cas andorrà és únic a Europa. Al conjunt de la Unió Europea el percentatge de dones és superior al d’homes en gairebé un 5%. Dels 27 estats només hi ha quatre on hi hagi més homes que dones (Malta, Luxemburg, Suècia i Eslovènia) i amb percentatges de diferència molt petits. Tots els casos de gran desequilibri són a la inversa. A Letònia hi ha un 17% més de dones que d’homes i a Lituània un 14%.

Saben on hi ha més homes que dones? En els països del Golf. Milions d’immigrants asiàtics masculins, però en aquest cas són d’anada i tornada.

Sectors amb predomini masculí

La diferència continua augmentant en paral·lel a l’arribada massiva d’immigrants en els últims anys. L’equació és simple: arriben molts més homes que dones a treballar. Cal tenir en compte que en sectors amb una gran demanda de mà d’obra com la construcció o el transport el predomini masculí és gairebé absolut.

La tendència és preocupant perquè aquest últim any encara s’ha aguditzat més. S’ha passat, en la franja de 15 a 64, d’una diferència de 3.037 homes més que dones a 3.438: un deu per cent més de decalatge en només un any és per fer una pausa i reflexionar. En aquesta franja hi ha 33.842 homes i 30.404 dones.

Una societat altament masculinitzada no és gens recomanable. Per mil motius i que cadascú aporti els seus. A més, els milers d’homes provinents de Sud-amèrica que han arribat en els últims anys no tenen possibilitat de reagrupar. Govern ja s’ha encarregat d’establir un mínim d’ingressos per reagrupar inaccessible per al 99% dels immigrants.

Doble problema

Andorra té un doble problema poblacional. D’una banda, l’augment demogràfic descontrolat posterior a la Covid, amb l’arribada massiva de mà d’obra ‘barata’ perquè els empresaris maximitzin els beneficis, que ens posa actualment a tocar dels 88.000 habitants. De l’altra, el creixement és superdescompensat amb un predomini masculí en els nous immigrants. Estar prop de l’11% més d’homes que de dones en la franja d’entre 15 i 64 anys és una font de problemes socials estructurals en el futur.

Suposo que ningú pensa fer res al respecte. La màquina del benefici dels empresaris ha de mantenir-se engreixada amb tota la mà d’obra barata que necessitin. I quan arribi el moment de començar a donar ajudes de l’Estat a bona part dels nouvinguts, i deixar-los reagrupar perquè només faltaria, haurem de canviar el model econòmic per poder pagar la factura.

En diferents articles com aquest un cop acabada la Covid vaig alertar de l’animalada que havien anunciat, a petició de la patronal, per permetre enganxar les temporades per poder obtenir la residència definitiva. Evidentment, van ignorar totes les alertes de canvi de composició social que anaven a provocar. La ‘nova’ Andorra és resultat d’aquesta i altres decisions no basades en l’interès general o el de l’Estat en el seu defecte. Dubto que hi hagi cap reacció ni que sigui evident que anem cap a un país tan masculinitzat que farà pena viure.