Les dues grans inversions que Andorra necessita actualment estan en marxa. Desviament de la Massana i de Sant Julià. No de la forma que jo voldria, però la despesa pública està disparada i els recursos són limitats. En realitat, la bonança econòmica ha amagat l’evident fet que la despesa pública està totalment descontrolada. Especialment la despesa en salaris. Com això sempre s’apuja la capacitat per a grans inversions és molt petita. És lamentable que un país que només ha de fer dues grans obres, tampoc hi ha espai per a més, com són les de Sant Julià i la Massana s’hagi de conformar amb succedanis com els que s’estan fent actualment. En tot cas, de res serveix exposar la situació quan és inamovible.
L’Andorra dels propers 30 anys té una inversió vital. La meva trista opinió és que si aquest projecte tira endavant hi ha moltes més opcions de fer front amb garanties als problemes actuals. El Parlament de Catalunya va aprovar una moció de la CUP per tirar endavant un tramvia entre la Seu i Andorra. Govern s’hi hauria de llençar de cap, no deixar escapar l’oportunitat. Si som realistes, fer arribar el tren des de Puigcerdà és impagable i un projecte a dues dècades vista.
Un nou món per a la gent d’Andorra
Combinar un tren/tramvia que arribi a Sant Julià des de la Seu que enllaci amb un que arribi fins a Escaldes obre un nou món. D’entrada podria augmentar de forma important el nombre de treballadors transfronterers. Reduiria la necessitat d’habitatges. Evidentment, amb un augment important del vergonyós salari mínim que es paga a Andorra amb el cost de la vida i el dels lloguers. I s’obre la possibilitat que, qui vulgui, pugui optar a un lloguer més assequible i, per a mi més important, la possibilitat de comprar un habitatge que actualment a Andorra està reservat només per als benestants.
Govern. AQUEST O EL QUE VINGUI DESPRÉS. Només ha d’ocupar-se de solucionar el problema fonamental per aconseguir l’eficàcia d’aquesta infraestructura. S’ha d’aconseguir que el control fronterer per als fronterers sigui automàtic. Com a mínim pels que arribin em tren/tramvia.
I amb la duana que fem?
Això es la premsa, que tots son de Barcelona i no saben que a Sant Julià hi ha una frontera amb Espanya.
Em sembla que un país hauria de preveure també els habitatges pels seus treballadors. No em sembla bé que només es construeixin habitatges de luxe que son més bonics i llueixen més i la resta que se’n vagin a la Seu. Quina barra!
Ho trobaria be de Escaldes a Santju, però a Espanya ? Que pagaràn la seva part, que ho dubto ?.
Si es pel mes cas, personal potser fa deu anys que no he anat a La Seu. No se m’hi a perdut res…