Si un turista causa danys a la propietat d’un ciutadà d’Andorra, és la víctima qui ha de pagar. Quan l’autor d’uns danys està identificat, la víctima està obligada a actuar contra el responsable. L’assegurança no cobrirà els danys ni tan sols a tot risc, perquè els actes vandàlics no estan coberts ni a tot risc si hi ha un culpable identificat.
El turista marxa sense deixar cap dipòsit ni aval. El declararan culpable i enviaran una comissió rogatòria que acabarà servint de distracció al pub que freqüenta el nostre visitant a la seva ciutat d’origen. Tots els seus amics esclataran a riure quan els digui que, si no paga els sis mil euros dels danys causats, el càstig serà que no podrà tornar a Andorra en tres anys.
La fiscalia d’Andorra s’ha de veure amb humor
La nostra fiscalia és com el règim cubà. S’ha de prendre amb humor. Com més lluny de la teva vida, millor, fins i tot si ets la víctima. Els cubans expliquen amb un somriure que el seu règim és l’únic al món capaç de sorprendre’t cada dia perquè avui sempre sigui pitjor que ahir.
Entro en el tema de la fiscalia perquè és vital per solucionar un problema potencial per a tots els ciutadans d’aquest país. Quan hi hagi un cas de danys per actes vandàlics de turistes que afectin privats, cal canviar el protocol. La fiscalia ha de quedar al marge i encarregar-se només del possible culpable i de demanar, si vol, comissions rogatòries a Katmandú. Fins i tot poden lliurar-les en persona.
Les víctimes han d’acudir directament a un fons de garantia, i em sembla bona idea la proposta d’Andorra Endavant de dotar-lo a partir de la taxa turística per cobrir els danys. No és un tema menor. Tots i cadascun dels ciutadans d’Andorra estem exposats a haver d’assumir les despeses dels danys causats pels turistes.
L’irlandès boig de ‘l’after’ a Arinsal
Posaré un exemple. El meu. Pis i cotxe. Per a mi no hi ha solució. He esperat a escriure això després de fer una cerca i trobar-me amb 23, sí, vint-i-tres situacions anàlogues a la meva en els últims anys, explicades per les víctimes o coneguts de les víctimes. Tots ells i jo no volem res. L’únic que ens queda és que, a sobre, ens prenguin el pèl, fent-nos acudir a actes judicials inútils per gent que han deixat tornar al seu país sense imposar-li un dipòsit i que no tenen cap intenció de tornar. Els nostres casos no tenen solució. Els vàndals agressors se’n van ‘de rositas’ i mai no recuperarem les despeses assumides. La nostra intenció, i us la transmeto de part seva, és únicament fer el possible perquè no hi hagi un cas número 25. Perquè si som 87.000 habitants i hi ha 9,6 milions de turistes a l’any, el perill de trobar-te venut per la manca de protocols és evident.
El que us explico ara és una barreja de fets i humor irlandès.
Aquesta és la història d’un ‘irish’ de 24 anys a qui fan fora d’un pub d’Arinsal per muntar un escàndol. Anava tan passat que, en sortir del pub, es va oblidar dels conceptes bàsics de Barri Sèsam: “ara estic a dalt i ara estic a baix”. S’allotjava en un hostel a 200 metres en direcció de baixada des del pub, però va tirar cap amunt. De matinada i a menys cinc graus. Va pujar, va pujar i va pujar. Uns 3 quilòmetres. Fins que es va acabar la civilització. A l’entrada del parc natural del Comapedrosa va girar cua. Va entrar al primer edifici que va trobar. Evidentment, el del meu pis de 55 metres quadrats.
Una víctima a l’altura del vàndal
Amb la sort que em caracteritza, em va tocar l’irlandès més idiota que mai ha trepitjat Dublín. En lloc de trencar el vidre superior de la porta de l’edifici i obrir la porta agafant el pany, va rebentar el de sota amb una pedra. Va passar pel forat i es va tallar tot el cos, de dalt a baix. A més, es va destrossar les mans i les cames amb els vidres que van caure al replà. Un professional.
Sagnant com un Crist, va intentar entrar en diversos pisos. L’únic que no tenia la clau passada pertanyia a una víctima a l’altura de l’irlandès. Després d’entrar a casa meva i deixar-ho tot com Agadir després de la festa del xai, va decidir anar al pàrquing. Allà va intentar obrir alguns cotxes, suposo que per marxar, perquè devia fer un fred espectacular, i finalment en va rebentar un amb una barra de ferro. De qui era el cotxe?
L’irlandès s’ha banyat a Arinsal i jo no
Demostrant la seva professionalitat en el món delictiu, l’irlandès va decidir que no podia anar tot ple de sang. De baixada de la seva excursió per casa meva, va decidir banyar-se al riu d’Arinsal, a les tres i a menys set graus. Un crack. Amb una hipotèrmia de cavall, va intentar demanar ajuda cridant “help, help”. Una noia de Prats Sobirans que passava amb cotxe s’hi va acostar. En veure’l tot ple de sang i mullat, es va espantar. Amb la seva amabilitat característica, el nostre campió li va rebentar el vidre del cotxe.
Quan al pub es riguin de mi i de la justícia andorrana fent servir la comissió rogatòria com a paper higiènic, almenys que brindin en honor de la noia. Si no hagués trucat a la policia, Irlanda segurament tindria un habitant menys, perquè si no l’haguessin portat ràpidament a l’hospital, ho tenia cru.
La policia el controla, el porta a l’hospital i el deixa anar. Al hostel encara flipen quan el veuen tornar a dormir a la seva habitació unes hores després d’haver vandalitzat el poble. L’irlandès segueix amb la seva setmana d’esquí i oci nocturn. Després diran que a Andorra no som ‘superfriendly’.
Els seus pares venen i ofereixen pagar els danys. No els accepten els diners. Si aquí anem ‘sobraos’. Tenim tants diners que aquí les indemnitzacions les paguem les víctimes. Serà per diners.
la unica solució es denunciar publicament aquestes coses i que arribi a quanta més gent millor.
Hauries de fer una secció fixa d’aquestes coses i traduir el diari al castellà per arribar a més public.
Ara amb la IA o tens facil per fer traduccions automatiques.
Doncs l’Andorra real, per molt que alguns la vulguin idealitzar…