El dia en què Cerni Escaler anuncia que Concòrdia i el PS estan ja negociant una coalició per a les properes eleccions, el conegut com a bloc d’esquerra, s’ha conegut que Acció, el grup escindits dels Liberals el 2023, es reunifica amb el partit ‘mare’. Aquest moviment complementa l’acord entre Liberals i Ciutadans Compromesos. Tot s’accelera davant la sensació que la legislatura pot acabar abans del previst i cal tenir els deures fets. La ‘Coalició Conservadora’ encara té dos potencials associats en cartera. Un seria Virtus que no ha acabat d’arrencar com a partit, que no disposa d’un líder clar i que ideològicament encaixa. I Unió Laurediana que ja ha estat unida a Liberals o Ciutadans Compromesos. El projecte pot agrupar molta potència sempre i quan les diferències personals, amb odis profunds entre diferents actors, no impedeixin el pacte. L’exemple més clar és que l’exlíder dels Liberals Jordi Gallardo ha deixat el partit després de la reunificació amb Acció. No els ho perdona l’escissió i es va considerar pels llavors consellers generals Pallarès, Costa o Magallon. La marxa de Gallardo curiosament treu un potencial problema futur amb la possible entrada d’Unió Laurediana. El ‘partit dels Pintat’ no li perdonen a Gallardo que mogués la cadira de Josep Pintat per assaltar el poder i provocar un canvi de lideratge a Liberals.
Aquesta és la primera fase del viatge cap a les eleccions. La segona és tancar un pacte amb Demòcrates per a la creació d’un bloc de dretes que competeixi directament amb el bloc d’Esquerres de Concòrdia i PS. El principal dubte de tot aquest projecte és saber si finalment s’aposta per un bloc tant a la nacional com a les territorials o si es fa el mateix que Concòrdia i PS: junts a les territorials, però amb llistes nacionals separades. La segona opció és la més prometedora per la presència de Carine Montaner als comicis. Serien dues opcions de dreta pura que s’haurien de repartir els vots, mentre que si el bloc de dretes és una sola llista a la nacional Montaner té més opcions d’atreure al votant de caire més conservador, no massa content d’algunes de les decisions dels demòcrates durant aquesta legislatura.