Govern, comuns i empresaris sabien, i tots els assalariats immigrants que han arribat en els darrers anys, com funcionava l’accés al permís de residència. No hi havia pisos de lloguer, els pocs al mercat superaven el salari que anaven a cobrar els nouvinguts, i continuaven arribant milers. Tots amb habitatge. Quan digitalandorra ho va fer públic, i hi va repetir i repetir fins que l’elefant a l’habitació ja no deixava veure les parets es va acabar canviant una legislació que no tenia cap sentit. Un llogater no pot firmar la validació que un immigrant viurà allà. Evidentment, el llogater cobrava i acabaven sis, deu o vint apuntats al mateix pis de 50 metres quadrats. una vegada amb el permís, l’immigrant es buscava la vida i acabava en un pis pastera, dormint al sofà a la llitera i compartint la vida amb un grapat de desconeguts.
‘Govern impedeix més ‘pisos pastera’ i l’arribada d’immigrants a Andorra es pot tallar de cop’
Siguem realistes. A bona part dels actors implicats els hi anava bé la ‘trampa’. Administracions locals i centrals, empresaris i altres segments poblacionals se sentien còmodes. Prou mà d’obra barata perquè l’economia continués ‘com un tiro’ i les estadístiques no se sortien del mapa. L’únic problema de la ‘mascarada’ era que la qualitat de vida sí notava l’increment de la població molt per sobre dels números. Va arribar un punt que ja s’estava reagrupant il·legalment i s’estava donant accés a sanitat i educació.
Una part dels assalariats iva marxar a la Seu perquè es va acabar la barra lliure al reagrupament il·legal. Viuen a la Seu i ara els il·legals són ells. Continua existint una quantitat inidentificable d’assalariats irregulars que viuen al país. Ningú sap si són centenars o milers.
Però no es pot focalitzar tot en els assalariats. Els falsos empresaris que han aconseguit un permís perquè un captador els hi ha ofert posa una empresa andorrana al seu nom, sense activitat normalment, han arribat per milers. Si els despatxos que s’hi dediquen ho publiciten sense gens de vergonya. Quants ‘falsos empresaris’ n’hi ha que en realitat són residents passius, però volen dipositar 50.000 i no 600.000? Milers. No són deu mil, però igual dos o tres mil.
Si realment Govern i els comuns volen posar fre a la superpoblació han de començar els controls de totes aquestes pràctiques ,que han derivat en què som força més de 90.000, però sense cap indici aproximar de quina és la població real, és imperatiu que comencin els controls. Quants empresaris falsos han perdut la residència? Quants immigrants il·legals han estat expulsats? La xifra és tendent a zero o comptats amb els dits de la mà quan es tracta de milers de persones implicades. Per tant, qualsevol mesura legal que es prengui per impedir que acabem sent 100.000 en un parell d’anys implica que, per primer cop, les administracions deixin de tolerar les trampes i estableixin controls reals.