Festa de la Constitució: última volta per a ‘Espot’ i onze partits a la línia de sortida

Foto de família dels consellers, govern i cònsols en el tret de sortida per a la creació de coalicions

Foto de família / RP

Foto de família / RP

La celebració de la Constitució sempre comença amb la sessió tradicional del Consell General on es llegeixen un parell d’informes d’activitats en organismes internacionals. Intranscendent políticament, excepte per la calor que feia a la sala.

El 14 de març del 2026 té com a gran element diferencial que marca el tret de sortida per a l’últim any de ‘l’era Espot’. Dos mandats. Vuit anys. És gairebé segur que el 14 de març de 2027 o ja s’hagin celebrat les eleccions o s’estigui en campanya.

El panorama és absolutament diferent que el 2023. Fins a onze formacions polítiques que podrien fer llista nacional o formar part d’una coalició a la llista nacional.

Sopa de lletres política

Dels onze partits, la major part són de centredreta, dreta i dreta dura. En aquest grup es poden incloure set formacions: Demòcrates per Andorra, Acció Liberal, Ciutadans Compromesos, Unió Laurediana, Virtus Unita, Claror i Andorra Endavant. I serien vuit si no s’haguessin ajuntat Liberals i Acció per formar Acció Liberal.

En el bloc progressista de centreesquerra i esquerra hi ha quatre integrants: Concòrdia, Partit Socialdemòcrata, Socialdemocràcia i Progrés i el Partit Pirata.

Els comicis podrien allargar-se a l’abril o al maig. Tots els consultats ahir a la trobada ho tenen clar. No té cap sentit. Amb el pressupost aprovat, sense referèndum per a la Unió Europea, amb la descongelació de lloguers en procés d’aplicació… estar fins a l’últim moment no seria lògic.

Formacions de banda a banda de l’espectre ideològic

L’any serà extremadament interessant perquè mai a la història hi ha hagut tants partits nacionals ni tanta diversitat ideològica. Partits unipersonals amb postulats clarament de dreta dura (o Alt Right com els agrada autoanomenar-se), partits unipersonals d’esquerra dura, fins a set formacions de dretes i quatre d’esquerres… una sopa de lletres de difícil digestió.

Tot s’encamina cap a dues grans coalicions, com a mínim a les territorials, i al pes que puguin tenir els partits unipersonals per restar vots a banda i banda. No poden guanyar, però sí fer perdre.

Res fa pensar que els comicis s’avançaran a aquest any. Ni hi ha pressa per convocar, un cop els grans temes ja estan resolts o se sap que no es resoldran, ni hi ha interès a allargar més del que toqui. Exactament, pel mateix motiu.

Mentre el candidat del bloc d’esquerres és clar: Cerni Escalé, el de dretes només té un gran favorit: Ladislau Baró. Un dels pocs candidats a la història d’Andorra que l’únic impediment que té per ser cap de llista és ell mateix. Falta que vulgui. Tot i que potser ha creuat el Rubicon del lideratge permetent que ja se’l consideri ‘in pectore’.

Qui hi haurà a cada coalició? Hi haurà coalició ‘Alt Right’ de formacions unipersonals? El bloc de dretes serà únic o només a les territorials i hi haurà dues opcions a la nacional com Concòrdia i PS? Enric Dolsa liderarà una formació d’esquerres pura a Ordino? Què farà Desperta Laurèdia? El PS acceptarà ser ‘Unió’ amb Concòrdia com a ‘Convergència’? A Escaldes hi haurà bloc o l’afer Gili ho fa impossible?

El millor de la celebració del dia de la Constitució:

Exit mobile version