Les dades sobre l’enquesta de l’Observatori respecte a l’acord d’associació amb la Unió Europea són paradigmàtiques de la situació surrealista que es viu amb aquest tema. I mostra com la gent manifesta el seu vot des de la ‘por’ que s’ha estès entre els andorrans. Amb la matraca de les xarxes socials, Whatsappa inclòs, i de les converses de bar s’ha aconseguit transmetre una idea. L’efecte de l’acord és equivalent al d’Ada Colau a Barcelona: el descens als inferns de la delinqüència i la destrucció del teixit productiu.
Si s’analitza cada apartat dels deu on s’ha demanat als enquestats que en pensen de l’acord, hi ha sis on es considera beneficiós i quatre perjudicial. Això contrasta de forma important amb el fet que el nombre d’enquestats que diu que votarà ‘no’ dobla als del ‘sí’. En la valoració, els efectes positius de l’acord estan per davant, però a l’hora de votar el ‘no’ arrasa.
Poc informats
La resposta a aquestes aparents contradiccions es troba en el mateix estudi. Primer element clau: dels 300 enquestats n’hi ha només 91 que es defineixen com a molt o bastant informats i 201 poc o gens informat. Segon element clau: entre els ben informats el suport a l’acord és clarament majoritari amb prop de nou punts d’avantatge (45,5 a 36,8). Entre els poc o gens informats el ‘sí’ és gairebé testimonial: un ridícul 16% respecte a un 54% de rebuig. I com a l’enquesta hi ha el doble de gent no informada respecte als informats, la desfeta de ‘sí’ està servida.
I per què els que estan poc o gens informats donen un suport brutal al ‘no’? Doncs, com és evident fa més d’un any, el posicionament respecte a l’acord d’associació de la major part dels andorrans prové de les xarxes socials i de les converses ‘de bar’ (amb amics, familiars i coneguts). Twitter, Facebook, Instagram , Whastapp i les xerrades ‘de bar’ conformen el nucli fonamental dels ‘inputs’ de la major part dels votants. I les xarxes han estat el cable conductor de les teories ‘adacolauistes’ sobre les conseqüències de l’acord d’associació. Teories que han saltat a les converses de bar via el Whatsapp enviat pel teu cosí reenviant allò que li han explicat al cunyat de la dona que viu al costat d’on treballa.
I un element afegit. Mentre el ‘sí’ només el defensen pública de forma proactiva permanent Xavier Espot, Landry Riba i Jaume Bartumeu, el ‘no’ té ‘gent del carrer’ com a defensors a través de les xarxes. Això ajuda a la imatge que l’acord només és bo per a les elits.
Desastrós programa de comunicació
Algú es pensava que els ciutadans s’anaven a llegir majoritàriament de forma íntegra els documents de l’acord d’associació. O que anaven a seguir els debats? Tot això és un canal d’informació per a les suposades elits. Penjar el text de l’acord està molt bé, però l’impacte és tendent a zero. Es tracta de textos de tipus legal i administratiu no només difícils d’entendre sinó gairebé impossibles de saber quin impacte real tindran. I no ho dic jo (que fa més d’un any que m’he afartat de dir-ho) sinó que ho diu l’enquesta. Tot el desastrós programa de comunicació de Govern (si volia que guanyés el ‘sí’) ha derivat en què de 300 enquestat només 91 es consideren informats.
Els ‘paladins del no’ han sabut estructurar un discurs de quatre suposats efectes ‘adacoaluistes’ de l’acord en el futur d’Andorra. Els han embolicat en notícies constants sobre els efectes desastrosos que comporta ser estat membre de la Unió Europea. Fàcil d’entendre. Han creat el que en dret es coneix com a ‘dubte raonable’. Encara que no es disposi de bona informació sí que la que els ha arribat (xarxes i converses de bar) és suficient per declarar ‘potencialment perillós’ l’acord per al futur d’Andorra. Per tant, en contra i ja veurem que passa en el futur.
La cirereta del pastís arriba quan es pregunta (recordem que els contraris a l’acord doblen als partidaris) quan es pregunta quina és la relació que ha d’haver-hi entre Andorra i la UE. Si se sumen els que volen mantenir la situació actual i els que no volen tenir cap relació amb la UE (suposo que deuen voler que les mercaderies i els viatgers es teletransportin) s’arriba al 42%. Si agafem els que volen entrar a la UE, els que volen l’acord negociat o un acord diferent del que s’ha negociat s’està prop del 41%. A efectes pràctics, empat tècnic.
Aquí es veu com el ‘dubte raonable’ s’ha estès de forma salvatge. Fins i tot entre els que volen un acord no para de pujar la xifra d’aquells que s’ha de renegociar un de diferent.
Tot plegat un desastre. Ja em perdonaran. És molt trist que entre les persones que reconeixen tenir prou elements per decidir triomfi el suport, però que aquells que accepten que no tenen massa clar de què va tot això (com són àmplia majoria) se’l carreguin.