Deu ser la desena vegada que exposo el mateix argumentari. Suposo que aquest cop, amb una enquesta on el nombre de partidaris del ‘no’ dobla als del ‘sí’, està més carregat de raons.
El debat que es va fer promogut pel Col·legi d’Economistes és un clar exemple del que està passant. Els defensors del ‘sí’ van arrasar els arguments dels contraris. Segons el meu punt de vista, no hi va haver color. En canvi, quan es demana als espectadors de l’auditori que es posicionin, el resultat és absolutament igualat. I això després d’una confrontació d’idees on, amb tot el carinyo del món, els defensors de l’acord van ‘passar’ per sobre argumentalment als opositors. Ergo, la major part dels presents ja tenien l’opinió formada abans d’entrar.
Per què ha passat això?
El ‘no’ està guanyant, si no ha guanyat ja, la guerra a les trinxeres ‘comanxes’ de les xarxes socials. El mateix que va passar al Brexit i possiblement en qualsevol referèndum actual a qualsevol país amb llibertat d’accés a internet. La gran majoria dels votants accedeixen cada dia a les xarxes. I només una petita minoria va als actes organitzats per explicar els avantatges. A les xarxes, una sèrie de ‘guerrillers’ compromesos i altres ocasionals han aconseguit dibuixar un escenari apocalíptic d’una Andorra amb acord d’associació.
Quatre idees simples que posen la por al cos.
Immigració descontrolada. Com passa als països de la UE. L’acord no permetrà que Andorra filtri com fins ara. Superpoblació que empitjorarà molt la qualitat de vida.
Augment brutal de la inseguretat derivat de la immigració descontrolada.
Professionals i empreses del país hauran de tancar per l’allau de professionals i empreses que vindran de països comunitaris, pels atractius actuals del país, i amb els quals no es podrà competir.
La UE és un desastre general. Qualsevol post vinculat a aquesta afirmació, especialment amb Espanya i França, és vàlid.
Per exemple (i m’aprecio moltíssim al Joan Carles al qual cal reconèixer que s’ha convertit en el paladí del ‘no’ per la seva tenacitat).
“Els Mossos d’Esquadra asseguren a RAC1 que els tenen perfectament localitzats, però que no poden fer res per evitar que delinqueixin”
22 multireincidents detinguts almenys vuit vegades a Manresa: “Estem lligats de mans i peus” https://t.co/mUnVBwECrZ
— Joan C. Rodríguez Miñana 🇦🇩 (@NotariMinana) December 17, 2024
Sense ‘guerrillers’ del ‘si’
Govern sembla que encara no s’ha assabentat de les regles del joc. La sensació que està predominant és que l’acord només afavoriria a la banca i a les grans fortunes o les grans empreses que vulguin fer el salt al mercat únic de 400 milions de consumidors.
El principal error, però és que, i això sí que ho he repetit mil vegades, el lideratge de la defensa de l’acord no pot estar en mans del govern d’Andorra. A hores d’ara, els defensors del ‘sí’ tenen només tres cares: Xavier Espot, Landry Riba i Jaume Bartumeu. La fusió entre la defensa de l’acord i l’executiu està convertint el debat en un plebiscit sobre l’executiu. Si uneixes sota un mateix paraigua a qui no vol l’acord i a qui vol un canvi polític doncs acaben doblant als altres.
Si ni tan sols els grups de la majoria han estat capaços de tancar files al voltant de l’acord com volen demanar a la ciutadania que faci confiança? Ciutadans Compromesos no es posiciona perquè una part destacada dels seus integrants està en contra.
Però la culpa de la potencial derrota en un hipotètic referèndum té molts ‘pares’. Quins ministres, consellers generals, empresaris, banquers, professionals liberals, funcionaris… estan treballant de forma activa pel ‘si’? Qui està fent campanya activa a les xarxes? Ningú dona la cara, possiblement per un esperit acomodatici o perquè falten temps i ganes d’entrar a les trinxeres. Sense una defensa massiva en converses de bar i xarxes socials per part dels defensors del ‘sí’ la batalla està perduda.
Compte amb el que desitges.
El pal de paller dels partidaris del Brexit era frenar la immigració. No s’allunya molt del gran argument dels contraris a l’acord, amb mil matisos, evidentment. El Brexit es va carregar la immigració de la Unió Europea a la Gran Bretanya. Absolutament cert. A costa, però de què la provinent d’altres països es disparés de forma brutal. No tinc jo clar que això és el que volien els que van votar la separació de la Unió Europea.
PD (2): El gran problema de l’acord es veu que és el descontrol de la immigració provinent de la UE. Si actualment no ve pràcticament cap treballador de la UE i són gairebé tots sud-americans, no acabo d’entendre el problema. Mentre el salari mínim sigui tan baix i els lloguers i el cost de la vida tan alts no vindran comunitaris, amb acord o sense. No només això sinó que continuarà la ‘substitució’ de residents com està passant amb els portuguesos. I això no és no bo ni dolent, però això de l’arribada massiva de comunitaris amb l’acord és un argument fora de lloc.