“Ciutadans Compromesos ha acordat en la seva assemblea que cada militant tindrà llibertat de defensar la seva pròpia posició pel que fa a l’Acord d’Associació. La formació no contribuirà a l’actual clima de politització d’un tema tan cabdal per al futur del país com és l’encaix amb la Unió Europea”. Així comunicava Ciutadans Compromesos, el soci massanenc de demòcrates en la majoria de Govern, que no es posiciona ni a favor ni en contra de l’acord d’associació. És de suposar que deu haver-hi uns quants membres del partit que han dit allà de ‘per sobre del meu cadàver’ perquè la munició que estan donant als detractors del text és de gran calibre.
Si un dels partits que forma la majoria d’un Govern que ha negociat l’acord amb Brussel·les manté l’equidistància i no es posiciona a favor sense fissures el bloc del ‘Sí’ té un problema important. És una decisió que marca un abans i un després en la relació entre demòcrates i Ciutadans Compromesos. En principi hauria de sobtar que a aquestes altures de la pel·lícula els massanencs facin un gir de guió i es carreguin el suposat consens de la majoria.
Anem a fer amics.
És indubtable que alguns dels afiliats a Ciutadans Compromesos, com alguns demòcrates i liberals (del PS tinc més dubtes), són contraris a l’acord. Perquè creuen que els afectarà, per por al canvi, per la matraca de les xarxes anunciant l’apocalipsi zombi enlairant una bandera blava amb estrelles grogues o perquè Govern manté una espantosa política comunicativa. S’entesta en grans explicacions de caràcter tècnic que la meitat del públic objectiu ni entenen (o no entenem) ni els afecta. Els detractors, en canvi, han agafat l’efectiu model Brexit. Quatre missatges: Andorra perdrà el control migratori i això es convertirà en la Barcelona que va deixar la Colau. Arribada massiva de professionals i empreses de països europeus que portaran a tancar als professionals i negocis nacionals perquè no podran competir. El Parlament Europeu serà qui farà les lleis a Andorra i això acabarà amb un estat superpoblat, amb okupes i navalles pel carrer com la Barcelona que va deixar la Colau. Un cop aprovat l’acord Brussel·les anirà acabant amb les especificitats andorranes: Adéu a un nivell impositiu baix, hola a l’infern fiscal d’Espanya dissenyat pel ‘coletas’ i la Colau. Davant d’aquesta hipòtesi: ‘virgencita, virgencita, que me quede como estoy” (per si de cas).
Un partit amb dos reglaments
Les campanyes de comunicació del ‘sí’ no estan funcionant per falta d’una idea clara del terreny de joc. El ‘no’ arrasa a les xarxes i va camí de convertir els seus paladins en tuitstars. L’error ‘primigeni’ és acceptar un partit amb regles diferents per als dos rivals. Els contraris van fer el típic moviment en aquests casos: ‘no us atrevireu a defensar l’aprovació amb el discurs de la por’. I automàticament els únics arguments que utilitzen els detractors són els de la por.
Saben allò de ‘no val xutar fort’. O sigui no pots fer bandera del més que probable escenari on rebutjar l’acord d’associació acabi derivant amb una renúncia a uns any vista de l’actual acord duaner. Per què l’ha de mantenir? I llavors acabarem signant un en termes similars al del 1868 a Fort Laramie entre els Sioux i el govern federal dels Estats Units.
De tots els potencials electors al referèndum que aixequin la mà els que s’han llegit tot el text de l’acord. La meitat? Una quarta part? Quants no van poder esperar a la versió catalana i ho van fer en anglès?
Fins avui, segons la meva opinió, els del ‘no’ patien d’un argument de pes. Tot és molt tuit incendiari, auguris de la conversió d’Andorra en Mordor i boca-orella catastrofista. Ciutadans Compromesos ha canviat l’escenari. Si un partit que és a la majoria, amb ministres, secretaris d’estat, consellers generals…. amb tota la informació de primera mà de la negociació… no dóna suport explícit al text…. com els hi demanem als ciutadans que ho facin?
Seguim fent amics.
Qualsevol que segueixi l’actualitat política pot suposar que en aquest moviment de fitxa hi ha altres factors. Una part dels barons massanencs més importants estan en el sector al voltant de la construcció i l’immobiliari, propietaris de terres o altres col·lectius que han expressat la seva oposició a les polítiques de Govern en matèria d’habitatge (expropiacions temporals per exemple) o d’una important limitació a la inversió estrangera. I deixarem el tema del posicionament o no posicionament d’algun o alguns d’ells respecte a l’amnistia proposada pels Cierco. Això de fer una llei de punt final per obtenir impunitat per a qualsevol delicte relacionat amb BPA. Si has comès delictes mentre eres a BPA tens una carta de lliure de la presó com al Monopoly. Si no eres a BPA cap a la Comella vas.
No oblidem els cants de sirena de l’embrió de partit de dretes amb la tonada enganxosa de tornar a les polítiques neoliberals del ‘good old times’.
L’única bona notícia per als favorables a l’acord és que al pas que anem el referèndum serà per a les calendes gregues. De moment, a un any vista, com a mínim. Bona part de les bales que s’han estat disparant fins ara són gairebé de fogueig. I tots aquests debats programats per aquests dies?