L’augment de la població a Andorra va a ritme marcial encaminant-se de forma, sembla, inexorable cap als 100.000 habitants en un lapse que, amb el ritme actual, arribarà a entre el 2031 i el 20232. Personalment, considero que l’increment brutal s’aturarà de forma important. I ho haurà de fer ja aquest executiu si no vol tenir un gravíssim problema a les urnes. El peix electoral es vendrà, al meu nefast entendre, en dos temes. L’augment del cost de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats de la privada i els autònoms (els funcionaris porten un augment global de més o menys un 25% dels ingressos en tres anys). I la pèrdua de la qualitat de vida amb l’augment de població: Ja em perdonaran, però l’habitatge ni el cito perquè entenc que Govern no té més remei que fer una espècie de pròrroga camuflada de la ‘pròrroga’ actual i, per tant pràcticament cap elector, es veurà afectat. L’impacte, com ara, serà per als immigrants, majoritàriament sud-americans, que van arribar a partir del 2022. Per tant, més pisos pastera. Si no hi ha sorpresa m’atreveixo a predir que l’habitatge, si Govern no fa ‘una patochada’ com la de finals del 2023 que va deixar Marsol fora de la carrera per la successió quan liderava la cursa d’aspirants, tindrà un escàs impacte. Ni negatiu, ni positiu.
Andorra no és impermeable al que està passant als països veïns. El descens als inferns de la Barcelona liderat per Ada Colau ha tingut un fort impacte al Principat ja que la capital catalana és la ‘gran ciutat’ de referència. La Barcelona actual d’immigració il·legal descontrolada, segona ciutat amb més delinqüència d’Europa després de Brussel·les i la brutícia s’ha empoderat als carrers té molt preocupats a molts andorrans. Personalment, crec que Barcelona és un dels grans motius pels quals l’acord d’associació seria tombat en un referèndum. ‘Si Europa és Barcelona, ja us la podeu confitar’.
Anem a la qualitat de vida. L’augment de població des del 2022 és tan bèstia que està tenint un impacte important social i econòmicament. Hem passat de 78.700 al juliol del 2021 a 88.300 el juliol de 2025. Increments de 2.500 de mitjans anual. Si seguim així en un lustre entrarem en l’incert escenari del Principat dels 100.000 habitants. Una de les joies de la corona de viure al Principat és la qualitat de vida. I s’ha vist ja afectada, i més que es veurà, per una pujada descontrolada de la població. Carreteres, serveis, escoles, sanitat…. Mica en mica l’increment d’usuaris va tibant més de les costures del sistema.
El partit que tingui una proposta clara, coherent i atractiva per garantir que es baixarà de forma substancial el creixement tindrà un sac de vots. Com amb l’habitatge, la solució no és evident. El model econòmic actual basat en hostaleria, hoteleria, turisme, comerç i salaris baixos es caracteritza per devorar recursos humans, materials i naturals de forma intensiva. I això de diversificar l’economia no sé jo si encara cola com a discurs quan només deu fer 30 anys que sona la mateixa cançó i els avenços són molt poc evidents.
