Quants malalts de càncer calen per tenir radioteràpia a Andorra? Pacients i Govern discrepen

El metge assessor de l'executiu considera que el mínim són set cops més de malalts que la xifra que defensa l'associació de pacients

Unitat de radioteràpia / CMadrid

Unitat de radioteràpia / CMadrid

La possibilitat que Andorra disposi d’una unitat pròpia de radioteràpia continua generant discrepàncies entre els experts i les associacions de pacients. Mentre que el doctor Joan Borràs, assessor del Govern, considera que el volum actual de casos de càncer no justifica una inversió d’aquestes característiques.

Assandca, l’associació que agrupa els que pateixen aquesta malaltia, defensa que sí que seria viable amb una xifra molt inferior de pacients.

Ball de xifres

Segons Borràs, per fer rendible i eficient una unitat de radioteràpia caldria arribar a uns 1.500 casos de càncer diagnosticats anualment. Una valoració que l’associació qüestiona i que contraposa amb estudis realitzats en altres països.

El president d’Assandca, Josep Saravia, assegura a ATV que “hi ha un estudi que diu que 100 persones a la unitat de radioteràpia era poc, però que a Suïssa és suficient per muntar una unitat de radioteràpia. Aquí, a Andorra, necessitaríem al voltant de 200-250 persones; aquí és on juga el tema de les xifres”.

La diferència és d’unes set vegades entre els dos criteris.

Precisament, les xifres són un dels principals punts de discrepància entre l’entitat i les dades oficials. Mentre que el Govern estima que cada any es detecten al voltant de 400 nous casos de càncer, Assandca considera que la incidència real és superior i més similar a la dels països de l’entorn.

Divergències sobre les dades de la malaltia

“França està al voltant dels 600 i Espanya, dels 500. A Andorra no creiem que sigui diferent. De fet, creiem que més o menys és el mateix, al voltant de 500 pacients per cada 100.000 habitants”, afirma Saravia.

L’associació també lamenta que les dades utilitzades en el nou pla oncològic presentat aquesta setmana pel Govern corresponguin a l’any 2021, una situació que, al seu entendre, dificulta tenir una radiografia actualitzada de la realitat del país.

Falten estadístiques actualitzades i les de l’informe són del 2021

“La manca que trobem nosaltres en aquest informe són les dades, les quals són de l’any 2021 i no en tenim cap estadística encara. Nosaltres creiem que si muntem un pla oncològic hauria d’estar fonamentat en unes dades reals del país”, sosté el president de l’entitat.

Malgrat aquestes crítiques, Assandca fa una valoració positiva del pla oncològic. L’associació celebra especialment que la prevenció es converteixi en un dels eixos principals de l’estratègia, així com la decisió de rebaixar a 45 anys l’edat d’accés al cribratge del càncer de mama i la incorporació de les proves PSA per afavorir la detecció precoç del càncer de pròstata.

La investigació, una assignatura pendent

Un altre dels aspectes que preocupa l’entitat és la manca d’investigació vinculada al càncer al país. Assandca considera que aquest és un dels grans reptes pendents si es vol avançar en la incorporació de tractaments innovadors i en la millora de la qualitat assistencial.

“Considero que anem pel bon camí, que hem de seguir. Pensem que la investigació a Andorra és quasi nul·la i avui dia és un dels pilars del càncer”, remarca Josep Saravia.

Tot i les diferències en alguns plantejaments, l’associació considera que la posada en marxa d’un pla oncològic és un pas important i esperançador per als pacients, i destaca que l’atenció que reben actualment les persones amb càncer al país és, en termes generals, satisfactòria.

Exit mobile version