Joan Pradells, des d’Andorra: “No vaig a la sanitat pública espanyola des de la vacuna de la covid”

El culturista valencià recorda que una crisi epilèptica durant un viatge a la Xina el va fer valorar l’atenció sanitària a Espanya

Joan Pradells.

Joan Pradells.

La vida de Joan Pradells a Andorra, on resideix amb la seva parella, combina la preparació física pròpia del culturisme amb decisions personals sobre la salut i la manera d’afrontar la competició. En una conversa publicada el desembre del 2025, el culturista va explicar que recorre a una assegurança mèdica privada per fer-se les revisions i que no visita la sanitat pública espanyola des de la campanya de vacunació contra la covid.

«No vaig al metge públic a Espanya des de la vacuna de la covid; per a les revisions tinc la meva assegurança privada», va afirmar. Pradells també va parlar d’un episodi de salut que va viure durant un viatge a la Xina i que, segons va explicar, va canviar la seva manera de valorar l’assistència mèdica.

Una crisi epilèptica durant un viatge a la Xina

El culturista va relatar que havia patit una crisi epilèptica a la Xina, una experiència que va descriure com a impactant. Ell mateix la va relacionar amb la falta de son, l’estrès i la deshidratació.

L’episodi va acabar amb una hospitalització i li va fer valorar, a partir d’aquella experiència personal, el sistema sanitari espanyol. També va explicar que ha fet seguiment amb diversos especialistes, entre els quals un cardiòleg, un pneumòleg i un neuròleg.

El relat mostra una faceta menys visible de la preparació d’un culturista, que no es limita als entrenaments, l’alimentació i els canvis físics, sinó que també implica controlar la salut i afrontar moments de vulnerabilitat.

Més flexibilitat amb l’alimentació i la família

Pradells també va recordar que, anteriorment, mantenia la seva rutina alimentària fins i tot durant les celebracions de Nadal i s’enduia el menjar preparat en tàpers per no sortir de la dieta.

Amb el temps, però, ha optat per ser més flexible en les trobades familiars i menjar el que es prepara a casa. Un canvi que li permet gaudir dels àpats i compartir aquests moments sense convertir-los en una altra obligació vinculada a l’esport.

Aquesta manera d’entendre la preparació també es reflecteix en el seu objectiu de competir amb un somriure. Continua tenint reptes esportius, però vol gaudir del procés i evitar que cada resultat determini la valoració del seu esforç. Fins i tot ha plantejat la possibilitat de provar una altra activitat si algun dia deixa de sentir-se atret pel culturisme.

Exit mobile version