Espanya va reclamar a Andorra el 2020 els comptes del sogre de la portaveu dimitida del PSOE per una investigació fiscal

El pare de Sergi Vélez, nacional andorrà des del 2013, ja havia mort quan Andorra va requerir els seus hereus per comunicar-los deu notificacions fiscals d'Hisenda

El difunt José Luis Vélez Burrell rebent un premi d'un concurs de carrosses / Xarxes

El difunt José Luis Vélez Burrell rebent un premi d'un concurs de carrosses / Xarxes

Les autoritats espanyoles van sol·licitar el 2020 informació fiscal a Andorra sobre José Luis Vélez Burrell, pare de Sergi Vélez Viola, l’empresari i parella de l’exportaveu del PSOE Montse Mínguez.

La petició, vinculada a una possible investigació per delicte tributari, va donar lloc a un procediment d’intercanvi d’informació fiscal en què el Govern d’Andorra va haver de recórrer a un edicte públic perquè el titular de la informació ja havia mort. Concretament, el 2018 en un accident de trànsit prop de Lisboa.

El Ministeri de Finances d’Andorra, a través de la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals, va publicar un requeriment adreçat als «ignorats hereus del Sr. José Luis Vélez Burrell» perquè es posessin en contacte amb l’administració andorrana. Sergi Vélez Viola era un d’aquests ‘ignorats hereus’.

L’objectiu era que poguessin rebre deu notificacions relacionades amb l’intercanvi d’informació fiscal i conèixer el procediment administratiu que afectava el seu pare.

Els hereus podien oposar-se al lliurament de la informació

L’edicte establia un termini de deu dies hàbils perquè els hereus contactessin amb la Secretaria d’Estat. Si no ho feien, les notificacions es considerarien practicades legalment un cop transcorregut aquest període. A partir d’aquell moment, disposaven de deu dies hàbils addicionals per presentar un recurs d’oposició, d’acord amb l’article 8 de la Llei 10/2017, que regula l’intercanvi d’informació fiscal entre Andorra i altres estats.

Així, els descendents de José Luis Vélez Burrell, entre els quals figura Sergi Vélez, podien personar-se en el procediment i intentar impedir, mitjançant els recursos legalment previstos, que la informació fiscal requerida fos transmesa a les autoritats espanyoles. L’edicte també obligava els hereus no residents a Andorra a designar un representant fiscal al Principat per tramitar les actuacions.

Notificació al BOPA de la investigació fiscal a Vélez Burrell / BOPA

Nacionalitat andorrana

El sogre de Montse Mínguez va esdevenir andorrà el 2013 després que Govern li concedís el passaport. El decret del Butlletí Oficial on es feia pública l’adjudicació de la nacionalitat és del 2014, però a efectes pràctics Vélez Burrell era andorrà des del 28 d’octubre del 2013. 

La data de l’inici de la nacionalitat sempre s’aplica a partir del moment en què el ciutadà ha perdut la nacionalitat d’origen. El Principat no accepta el doble passaport i, per tant, la concessió és provissional fins que no s’entrega el dictamen oficial en el país d’origen sobre la pèrdua de la nacionalitat.

Burrell va poder esdevenir andorrà o per residència, el que significaria que com a mínim des del 1993 residia oficialment al Principat ja que calen 20 anys, o per matrimoni. En l’acta pública no es recull quin dels dos camins va seguir.

Decret de concessió de nacionalitat / BOPA

Va morir en un accident de trànsit a Portugal

José Luis Vélez Burrell, conegut promotor immobiliari nascut a Lleida el 1952 i president del Club d’Enganxalls d’Andorra, va morir en un accident de trànsit a Portugal, quan es dirigia cap a Lisboa per reunir-se amb la seva família.

El sinistre es va produir de matinada, als voltants de la capital portuguesa, per causes que en aquell moment es desconeixien i que van quedar sota investigació.

Vélez havia sortit de Sevilla, ciutat on residia des de feia diversos anys, i es trobava a prop d’arribar a Lisboa, on l’esperaven els seus familiars. El vehicle en què viatjava va patir un accident que li va costar la vida.

President del Club d’Enganxalls d’Andorra

José Luis Vélez Burrell era una figura coneguda en el món de les competicions de carruatges tirats per cavalls. Exercia com a president del Club d’Enganxalls d’Andorra i també era soci del Real Club de Enganches de Andalucía, entitat a la qual s’havia incorporat tres anys abans de la seva mort.

La seva afició pels cavalls l’havia portat a disposar d’una finca a Lora del Río, a la província de Sevilla, on tenia una desena d’exemplars. Alguns havien estat campions d’Espanya i altres havien aconseguit posicions destacades en competicions celebrades als Països Baixos.

Havia participat en una competició el dia abans de morir

La seva vinculació amb el món dels enganxalls era especialment intensa i participava habitualment en concursos i activitats relacionades amb aquesta disciplina eqüestre.

De fet, el dia abans de l’accident havia participat, segons les informacions publicades aleshores, en el IV Concurs Internacional d’Enganxalls de Tradició «Ciudad de Gines», una competició celebrada a Andalusia.

La seva mort va posar fi a la trajectòria d’un empresari lleidatà que havia desenvolupat part de la seva activitat personal i professional entre Catalunya, Andorra i Andalusia, i que també havia adquirit notorietat en el món de les competicions eqüestres.

Exit mobile version