José Elías, propietari de La Sirena i una de les grans fortunes d’Espanya, assegura que l’exit tax fa que traslladar la seva residència fiscal al Principat tingui un cost prohibitiu.
Andorra s’ha convertit durant els darrers anys en un destí atractiu per a empresaris, esportistes, creadors de contingut i persones amb grans patrimonis gràcies, entre altres factors, a una fiscalitat considerablement més baixa que l’espanyola. Però marxar a viure al Principat no sempre surt a compte. I en alguns casos, fer el pas pot tenir un cost extraordinari.
És el que li passa a José Elías, propietari de la cadena d’aliments congelats La Sirena i un dels empresaris més coneguts d’Espanya. Durant una entrevista amb Jordi Wild al pòdcast The Wild Project, Elías va revelar quant li costaria fiscalment traslladar-se a Andorra.
La xifra és sorprenent: uns 200 milions d’euros.
“Els que tenim empreses físiques i volem anar-nos-en a Andorra ens simulen la venda de l’empresa… aquí ens fan pagar el 21% o el 28%… i l’última vegada que ho vaig preguntar, anar-me’n a Andorra em costava uns 200 milions”, va explicar l’empresari.
Per què hauria de pagar 200 milions?
El motiu és l’anomenat exit tax o impost de sortida, un mecanisme fiscal regulat a Espanya per l’article 95 bis de la Llei de l’IRPF i vigent des de l’1 de gener del 2015.
Aquest impost afecta determinades persones amb patrimonis empresarials importants quan deixen de tenir la residència fiscal a Espanya.
A grans trets, Hisenda calcula les plusvàlues acumulades en les accions o participacions empresarials del contribuent com si aquestes s’haguessin venut en el moment de marxar del país, encara que aquesta venda no s’hagi produït realment.
Entre els requisits previstos per la normativa hi ha haver estat resident fiscal a Espanya durant almenys deu dels quinze exercicis anteriors al trasllat.
A més, el valor de mercat conjunt de les accions o participacions ha de superar els quatre milions d’euros. També pot entrar en joc l’impost quan la participació en una determinada societat supera el 25% i aquesta participació té un valor superior al milió d’euros.
En el cas d’un empresari amb un patrimoni de les dimensions del de José Elías, la factura potencial es dispara.
Segons els càlculs que ell mateix va explicar durant l’entrevista, establir la seva residència fiscal a Andorra podria obligar-lo a afrontar un impacte fiscal d’uns 200 milions d’euros.
Una quantitat que converteix el trasllat al Principat en una opció molt poc atractiva malgrat els impostos més baixos que podria pagar posteriorment com a resident andorrà.
Andorra sí, però per anar-hi de vacances
La paradoxa és que José Elías no amaga que Andorra és un dels llocs que li agrada visitar.
El multimilionari espanyol també va explicar durant l’entrevista una particular filosofia respecte a la riquesa. Malgrat el seu enorme patrimoni, assegura que només té una casa en propietat i que no veu gaire sentit a acumular segones residències.
Quan viatja a destinacions que li agraden especialment, com Andorra o Formentera, prefereix allotjar-se en hotels.
Elías considera més pràctic pagar un hotel quan necessita una habitació que comprar una propietat que probablement utilitzaria molt poques vegades durant l’any.
La seva filosofia contrasta amb la imatge habitual associada als grans patrimonis. El mateix empresari considera que una persona pot començar a ser considerada realment rica quan disposa d’un patrimoni superior als 20 milions d’euros, però defensa que tenir diners no significa necessàriament haver d’exhibir-los.
De fet, tot i disposar d’un petit avió i d’un helicòpter, explica que els té per la seva afició a volar i per la utilitat que li proporcionen en els seus desplaçaments professionals.
En el seu cas, per tant, Andorra continuarà sent un lloc per visitar, però no per fixar-hi la residència fiscal. Almenys mentre el preu d’abandonar fiscalment Espanya sigui, segons els seus càlculs, de 200 milions d’euros.