El despoblament avança al Pirineu i Andorra entra al mapa dels pobles en risc

Un estudi sobre prop de 1.500 nuclis dels territoris de parla catalana analitza també la situació d’Andorra i les zones de muntanya

Una casa enrunada al Pallars Jussà. Foto: ACN

Una casa enrunada al Pallars Jussà. Foto: ACN

El despoblament dels nuclis de muntanya també té Andorra entre els territoris analitzats en un nou estudi de l’Institut Ramon Montaner i el projecte Pobles Abandonats, que ha revisat prop de 1.500 nuclis de població dels territoris de parla catalana.

La recerca, que inclou Andorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent, analitza les causes i l’evolució de l’abandonament de petits nuclis, especialment durant els segles XIX i XX. L’objectiu és entendre un fenomen que afecta especialment les zones rurals i de muntanya.

El Pirineu, una de les zones més afectades

Les dades situen l’Alt Pirineu i Aran com la zona amb més nuclis abandonats, amb 84 pobles deshabitats i 268 amb menys de 30 habitants. Al Pallars Jussà, per exemple, hi ha 32 nuclis completament abandonats i 76 amb menys de 30 habitants.

En el conjunt de l’inventari, un 68% dels nuclis continuen habitats però amb menys de 30 persones, mentre que un 20% estan abandonats i un 12% es troben en procés de recuperació o tenen usos estacionals.

Comunicacions i serveis, factors clau

Els investigadors assenyalen que el despoblament és conseqüència de processos acumulats, entre els quals hi ha l’èxode rural, la industrialització, les dificultats de comunicació, la manca de serveis bàsics i determinats fenòmens naturals. En el cas de les zones de muntanya, l’orografia i l’aïllament han estat factors especialment determinants.

L’estudi ha comptat amb set anys de recerca i més de 23.000 recursos documentals, i també busca aportar informació que permeti anticipar futurs escenaris i orientar les polítiques públiques davant del despoblament rural.

Exit mobile version