Carlos Verona s’ha convertit en una de les figures centrals del conflicte que enfronta diversos corredors professionals residents amb Carolina Poussier, presidenta de la Federació Andorrana de Ciclisme (FAC). La federació pretenia instaurar un dipòsit de 8.000 euros per corredor amb l’objectiu de cobrir possibles costos derivats d’un expedient antidopatge. La Unió Ciclista Internacional (UCI) va rebutjar aquesta proposta i, com a alternativa, la FAC va optar per incrementar el cost de la llicència professional, que ha passat de 750 a 1.500 euros. Tot i que Andorra és un destí habitual per a ciclistes que busquen una fiscalitat més baixa, la mesura no ha estat ben rebuda per part d’alguns d’ells.
L’origen del conflicte
La polèmica es remunta al moment en què la federació va plantejar la creació d’aquest dipòsit de 8.000 euros. Fins aleshores es feia servir un aval bancari, però un cas de dopatge —amb un corredor que ja no residia al Principat— va acabar generant un problema econòmic que la federació va haver d’assumir. Davant el rebuig de l’UCI a la nova fórmula del dipòsit, la federació va decidir augmentar el cost de les llicències per generar un fons propi que permeti afrontar possibles expedients de dopatge sense haver de recórrer a diners destinats a altres programes esportius.
La postura de la federació
«Vam voler fer aquest dipòsit perquè pensàvem que per als professionals era la millor opció, però érem l’única federació que utilitzava aquest sistema i la UCI el va rebutjar», va explicar Carolina Poussier. Segons la presidenta, la federació va escoltar el Sindicat de Ciclistes Professionals (CPA), va mantenir «moltes vegades» reunions amb la UCI i finalment va decidir retirar la proposta per adaptar-se a altres models existents: «Vam acceptar retirar aquest dipòsit… i alinear-nos amb els preus d’altres federacions com la de Mònaco».
Tot i això, «Ara que no és possible, és evident que hem de crear un coixí per si s’obre un expedient de dopatge». A més, el risc no és menor: al Principat resideixen aproximadament un centenar de ciclistes del pilot professional. «És molt fàcil que ens en caigui un», va reconèixer. També va remarcar la qüestió ètica de la decisió: «No podem agafar diners de projectes esportius… per pagar alguna cosa… il·legal, amb diners públics».
Verona: «Han perjudicat la meva imatge»
Davant d’aquesta situació, Carlos Verona i altres ciclistes residents al Principat han suggerit que els corredors tramitin la llicència professional fora d’Andorra, una iniciativa que Poussier ha criticat durament. «Quan ets resident en un país, el mínim que pots fer és ajudar la federació d’aquest país», va afirmar. També assegura que la UCI hauria recordat als ciclistes residents que la llicència s’ha de tramitar al Principat i no en un altre país.
El ciclista espanyol de Lidl-Trek, però, posa en dubte la justificació de l’augment. «Som, en part, qui financem la federació… amb més de 100 professionals… som una part important». Segons ell, la relació amb la federació s’ha deteriorat amb el temps. Explica que al juliol la presidenta li va comentar la idea del dipòsit i que ell ja va advertir que podia ser una mesura injusta, especialment per als corredors joves o per a les ciclistes que comencen la seva carrera: «8.000 euros… per a molta gent és complicat». La seva indignació va augmentar quan va conèixer la decisió a través dels mitjans: «Em vaig enfadar bastant… vaig sentir que es perjudicava la meva imatge», va dir Verona, que fins aleshores havia estat una figura de referència entre els professionals residents a Andorra.
El veterà corredor, que afirma que no ha parlat directament amb la UCI sinó només amb altres ciclistes i amb el CPA, assegura que l’impacte de la decisió ja és visible. Molts corredors han començat a tramitar la llicència fora del Principat i alguns fins i tot han canviat les que ja tenien. «Hi havia 120 llicències l’any passat… avui hi ha menys de la meitat tramitades. Duplicar el preu d’un dia per l’altre… és un abús de poder».
Conflicte obert
Segons Verona, el problema no és tant la quantitat a pagar com la manera com es gestionaran aquests diners. «Per a mi… la qüestió és com es gestiona, què es fa amb aquests diners», va afirmar. El corredor també critica la manca d’un projecte clar per impulsar el ciclisme de base al país i recorda que ell mateix ha impulsat iniciatives sense el suport de la federació. «Mai hem rebut ni un euro de la FAC», va assegurar. De fet, tenia previst crear un nou club a Andorra, però va decidir aturar el projecte i no afiliar-lo per considerar «antiètica» la manera d’actuar de la federació.
Finalment, es va mostrar molt crític amb la gestió de la situació: «És tot molt tèrbol… em fa vergonya, jo ja hauria dimitit. M’he tret la llicència a Espanya per posar límits i per les futures generacions que vinguin a Andorra. Si m’he de treure la llicència a Andorra, vull fer-ho correctament».
El conflicte continua obert i ha provocat una fractura entre molts ciclistes professionals que viuen a Andorra i la federació del Principat. Ara queda per veure com evolucionarà aquesta disputa en els pròxims mesos.