Andorra presenta una situació fiscal difícil de trobar als països del seu entorn: l’IRPF té un tipus màxim del 10%, però els comptes públics acaben amb superàvit.La clau és que els ingressos de l’Estat no depenen principalment de l’impost sobre la renda dels treballadors. L’IRPF és només una de les diverses fonts de recaptació del Govern.
Amb una població resident que a 31 de març del 2026 ja arribava als 89.368 habitants, podem fer aquesta fotografia aproximada:
| POBLACIÓ D’ANDORRA | PERSONES | % DEL TOTAL |
|---|---|---|
| Residents totals | 89.368 | 100% |
| Persones que treballen | ≈55.958 | ≈62,6% |
| Resta de població | ≈33.410 | ≈37,4% |
Aquests 33.400 residents que no treballen inclouen principalment menors, jubilats, estudiants, persones dedicades a tasques de la llar, persones incapacitades per treballar i altres inactius, a més d’una petita quantitat d’aturats.
L’IRPF
El sistema andorrà estableix un 0% d’IRPF fins als 24.000 euros, un tipus efectiu del 5% entre 24.000 i 40.000 euros i un tipus general del 10% a partir d’aquest nivell. Malgrat aquests tipus reduïts, durant el 2025 l’IRPF va aportar 82,3 milions d’euros, un 20% més que l’any anterior, principalment per l’augment de la massa salarial i de les rendes més elevades. Cal recordar que a Andorra viuen 90.000 persones
Però una part encara més important dels recursos públics arriba per altres vies. L’IGI, l’equivalent andorrà de l’IVA i amb un tipus general de només el 4,5%, va generar 185,7 milions d’euros durant el 2025, un 12,5% més que l’any anterior.
També té un pes molt important l’impost de societats, que manté un tipus general del 10%. El bon comportament de les empreses va permetre que aquest impost aportés 141 milions d’euros el 2025, després d’incrementar la recaptació en 33,6 milions, un 31% més en només un any.
A això s’afegeixen els impostos especials, els ingressos vinculats al tràfic exterior, les operacions immobiliàries, les taxes i els ingressos patrimonials.
El ‘truc’
El model té una característica especialment favorable: Andorra té una població resident reduïda però una economia que mou un volum de consum molt superior al que correspondria als seus habitants.
Els milions de turistes i excursionistes que visiten anualment el país compren, mengen, dormen, esquien, aparquen o contracten serveis i, cada vegada que consumeixen, també contribueixen indirectament a la recaptació pública.
Això permet que una part dels ingressos de l’Estat procedeixi de l’activitat generada per persones que no resideixen a Andorra ni utilitzen permanentment els seus serveis públics.
Creixement constant
El creixement econòmic és l’altra peça fonamental. El PIB real va créixer un 3,9% el 2025 i el PIB nominal un 6,6%, mentre que els ingressos procedents d’impostos i cotitzacions van augmentar un 10%. És a dir, el Govern no va necessitar apujar els principals tipus impositius per recaptar més: més ocupació, més salaris, més beneficis empresarials i més transaccions van ampliar les bases sobre les quals es cobren els impostos.
El resultat va ser que els ingressos corrents del Govern van arribar als 726,9 milions d’euros durant el 2025, molt per sobre dels 633,8 milions previstos inicialment. La liquidació pressupostària mostra un resultat de gestió positiu de gairebé 105 milions d’euros i un resultat pressupostari final de 60,6 milions segons la metodologia comptable de la liquidació.
Al mateix temps, l’endeutament públic s’ha anat reduint i el Govern el situava en el 29,4% del PIB al tancament del 2025, el nivell més baix des del 2010.
Impostos baixos no vol dir recaptar poc
La paradoxa andorrana s’explica, per tant, perquè tenir impostos baixos no significa necessàriament recaptar poc. El model aposta per tipus reduïts aplicats sobre una economia amb molta activitat, consum turístic, beneficis empresarials i una població relativament petita a la qual prestar serveis.
Andorra va obtenir, amb una tributació molt baixa, un superàvit del 13,7%. Són els 105 milions dels 729 recaptats. Tot i que no és en cap cas comparable, si es mostra el resultat final de deute anual dels països veïns es pot valorar millor l’èxit que significa tenir superàvit fiscal.
Comparativa amb Espanya i França
La comparació entre els comptes públics d’Andorra, Espanya i França durant el 2025 mostra tres situacions molt diferents.Les diferències són obvies entre països de desenes de milions d’habitants i un de menys de 100.000. Un dels més evidents: Andorra no té exèrcit ni despesa en defensa.
Tot i així es pot fer una abstracció i comparar. Mentre el Principat va tancar l’exercici amb un important superàvit, els dos grans països veïns van gastar més diners dels que van ingressar.
En el cas d’Andorra, i prenent com a referència uns ingressos de 729 milions d’euros i unes despeses de 624 milions, el resultat positiu va ser de 105 milions d’euros.
Això significa que per cada 100 euros ingressats, el Govern andorrà en va gastar aproximadament 85,6 i en van quedar 14,4 de superàvit.
La situació va ser molt diferent a Espanya. El conjunt de les administracions públiques va registrar aproximadament 724.554 milions d’euros d’ingressos, davant d’unes despeses de 764.884 milions.
El resultat va ser un dèficit d’uns 40.330 milions d’euros. Per cada 100 euros ingressats, les administracions espanyoles en van gastar aproximadament 105,6.
A França, el desequilibri va ser encara més important. Els ingressos públics es van situar aproximadament en 1,56 bilions d’euros, mentre que les despeses van arribar als 1,71 bilions.
El dèficit francès va ser d’uns 152.500 milions d’euros, equivalent al 5,1% del PIB. Per cada 100 euros ingressats, França en va gastar aproximadament 109,8.
La comparació es pot resumir de manera molt gràfica:
| PAÍS | PER CADA 100 € INGRESSATS | RESULTAT |
|---|---|---|
| 🇦🇩 ANDORRA | 85,6 € gastats | +105 M€ |
| 🇪🇸 ESPANYA | 105,6 € gastats | −40.330 M€ |
| 🇫🇷 FRANÇA | 109,8 € gastats |