En el sector dels residents ‘d’alt standing’ s’ha produït una trampa que ha derivat en l’entrada de milers de persones des que es va obrir la inversió estrangera sense complir els requisits. Es van establir dues vies d’entrada amb una gran diferència. En la primera es resideix sense exercir cap activitat i el cost del dipòsit són 600.000 i en el segon s’ha d’exercir una activitat (empresari per compte propi) de ‘només’ 50.000 euros. Aquesta diferència es basa en què suposadament els ’empresaris’ que entressin crearien activitat econòmica, riquesa i llocs de treball a Andorra.
La gran majoria dels potencials 6.000 permisos que s’han concedit des de l’obertura a la inversió estrangera han anat per als ’empresaris’. La ‘trampa legal’ que ha estat el forat per on s’han colat milers de passius, pagant menys d’un 10% del que tocaria, és simular que muntaven una empresa. Fonts properes al cas indiquen que el problema del model és que no s’ha establert un seguit de mecanismes de control conforme aquests ’empresaris’ realment han establert un negoci a Andorra. Les mateixes fonts destaquen que aquesta ‘trampa’ (proposada als clients habitualment per les agències, despatxos, gestories i resta de despatxos que es dediquen a l’atracció i tramitació per a l’arribada de residents estrangers d’alt standing) implica milers de permisos.
Per entendre el benefici d’entrar com a ’empresari’ que com a resident passiu s’entén quan es comparen els requisits per als dos permisos.
La primera, la tradicional residència passiva, comportava una forta obligació d’inversió. Concretament, els requisits són els següents: Per a obtenir-la, el demandant ha d’invertir almenys 600.000€ en actius andorrans. Concretament en les següents tipologies d’actius: Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra. Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents al Principat d’Andorra. Instruments de deute o finances emesos per entitats residents al Principat d’Andorra. Instruments de deute públic emesos per qualsevol Administració pública del Principat Andorra. Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents al Principat d’Andorra. Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) No obstant això, obligatòriament, la persona titular principal ha de fer efectiu i dipositar en l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) l’import de 47.500 € no remunerats, així com 9.500 € no remunerats per cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Així doncs, els imports dels dipòsits de la AFA es dedueixen de la quantitat a invertir corresponent.
La segona, la dels ‘autònoms’ o ’empresaris’ d’alt standing atorga dret a residència efectiva a Andorra i treball mitjançant el desenvolupament d’una activitat laboral o professional. Oficialment s’anomena. Permís de residència activa i treball per compte propi. I aquí l’aportació econòmica és de ‘només’ 50.000 euros. Aquest permís autoritza a residir i exercir una activitat per compte propi al país de manera permanent durant la vigència de l’autorització i per acollir-se cal exercir una activitat per compte propi. Cal dipositar en l’AFA l’import de 50.000 euros no remunerats. Els autònoms o professionals titulats andorrans no tenen l’obligació d’abonar aquest dipòsit. Ser propietari almenys del 20% de la Societat. Estar en l’administració de la Societat.
Doncs qui hagi fet trampa, pèrdua automàtica del dipòsit.
Lògicament, si una empresa no té activitat es pot entendre que el permís/sos associat/s a la mateixa s’hauria/en de rescindir, ja que no té/nen “ingressos” per a poder viure a Andorra.
Be aixo ho sabem fa temps tots..els coworking de fet tambe publiciten aixo a les seves portes. A la ctr del.obac hi ha una botiga de té per exemple que sempre esta tancada..i molts llocs tambe tenen llum pero mai ningu..nomes el cartel “hem sortit de visita” a totes hores.. els beneficiaris de tot els coworking sens dubte.
Fantàstic.
Govern, us importa únicament “la pela” i us “la pela” el futur dels andorrans i els residenets de “a peu” que al llarg dels anys han aixecat el país.
Lo de aquet govern es de traca
La llei simplement demana donar d’alta una empresa? O obliga a tenir activitat, generar un minim de facturació, emplear un minim de persones, controlar que l’empresa té despeses, etc? Perque si no es va posar cap condició, el que esta mal elaborada es la llei, ningú esta fent trampa, simplement segueixen les regles del joc. Si la idea era donar d’alta empreses que generessin activitat i paguessin impostos… perquè no es va legislar d’aquesta forma?