L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que arreu del món hi ha més de 1.000 milions de fumadors. Una xifra que, segons la mateixa entitat, no variarà gaire durant el 2025. En aquest context, les polítiques de prevenció i cessació s’han convertit en una prioritat per a les autoritats sanitàries mundials, que cerquen solucions per ajudar els fumadors a deixar l’hàbit.
Davant el fet que són centenars de milions les persones continuen i continuaran fumant, en l’equació s’hi ha afegit una tercera via: la reducció del dany per mitjà d’alternatives amb nicotina però que no requereixen combustió i, per tant, estan lliures de fum, l’element que segons avala la ciència és, de llarg, el més nociu.
En els darrers anys, s’han destinat importants recursos a la recerca per desenvolupar alternatives al cigarret tradicional. Una part rellevant d’aquesta investigació ha estat liderada per la indústria del tabac, amb Philip Morris com un dels principals impulsors.
En el mercat hi ha una gamma d’alternatives, amb productes que ja no cremen el tabac i, en conseqüència, no generen fum. En aquest sentit, són nombrosos els estudis que han demostrat que els alts nivells de substàncies químiques nocives i potencialment nocives presents en el fum són la causa principal de les malalties relacionades amb el consum de tabac. Evitant
la combustió, aquestes noves alternatives aconsegueixen reduir els nivells mitjans de substàncies perjudicials. A Andorra, els productes alternatius majoritaris en el mercat són els vapejadors, els dispositius per escalfar tabac i les bosses de nicotina.
Tot i no estar exemptes de risc (en molts casos contenen nicotina, que és addictiva), aquestes alternatives són avalades per la ciència com una opció millor al fet de continuar fumant. En dona bona fe l’exemple de Suècia, que en qüestió de tabaquisme ha esdevingut un referent a Europa. Aquest país ha combinat polítiques tradicionals de prevenció i cessació amb l’impuls d’alternatives lliures de fum com el snus i les bosses de nicotina. El resultat ha fet que molts països s’hi emmirallin. Només el 4,5 % dels majors d’edat nascuts a Suècia fuma, un percentatge significativament inferior a la mitjana europea (24%). Amb tot, tot i tenir un consum de nicotina similar al d’altres estats del vell continent, el país nòrdic registra un 41% menys de casos de càncer de pulmó i menys de la meitat de morts atribuïbles al tabaquisme respecte altres països europeus.
L’exemple de Suècia, l’evidència científica i el ventall de les alternatives lliures de fum, ha contribuït a què França s’hagi replantejat la prohibició de les bosses de nicotina i hagi optat per un estàndard nacional que regula, controla i garanteix la seguretat d’aquests productes, permetent-ne la comercialització (amb un màxim de 16,6 mg de nicotina per unitat). En conclusió, el nostre veí del nord s’encamina cap a la imposició d’estrictes requisits de seguretat i qualitat, fent que aquests productes siguin més segurs en lloc de prohibir-los.
