L’eventual augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys s’hauria d’aplicar de manera gradual i amb períodes d’adaptació llargs. Així ho planteja el president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, que posa com a exemple que una persona propera a retirar-se només hauria d’allargar lleugerament la seva vida laboral, mentre que els treballadors més joves assumirien progressivament l’ajust complet. L’objectiu és minimitzar l’impacte d’una reforma que afectarà directament la ciutadania.
En declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana, Cinca adverteix que ajornar el canvi pot tenir conseqüències econòmiques importants. Si el fons s’esgotés, l’Estat hauria d’assumir fins a 400 milions d’euros anuals per cobrir la diferència entre ingressos per cotitzacions i el pagament de pensions en els anys de major dèficit.
400 milions que hauria de pagar l’Estat
El responsable recorda que el pressupost global de l’Estat ronda els 700 milions d’euros, de manera que dedicar-ne entre 300 i 400 només a pensions tindria un impacte molt elevat sobre les finances públiques. Per això defensa abordar la reforma ara, mentre encara hi ha recursos acumulats que permeten facilitar la transició cap a un nou model.
Segons explica, el procés de canvi podria allargar-se fins a vint anys per evitar perjudicis als cotitzants actuals. En canvi, si la reforma s’afronta amb el fons esgotat, l’Estat no disposaria de marge financer per aplicar mesures progressives.
Pel que fa al cost total de la transició, Cinca admet que encara no es pot determinar: “qualsevol xifra seria especulativa fins que es defineixi amb precisió el nou sistema de pensions”.