L’aprovació de la llei òmnibus 2 aquest dijous al Consell General d’Andorra no ha trigat a provocar reaccions crítiques fora de l’hemicicle. Assessors fiscals i professionals del dret alerten que el nou text endureix de manera significativa les condicions per als autònoms, creadors de contingut i residents passius, un dels col·lectius més afectats per la reforma. La mesura que aixeca més polseguera és el nou llindar exigit per accedir a la residència passiva: una inversió mínima d’un milió d’euros en actius andorrans i una aportació obligatòria de 50.000 euros a fons perdut. Segons els assessors fiscals, aquesta exigència respon més a una lògica política immediata que no pas a una estratègia de país a mitjà o llarg termini, i podria generar problemes d’inseguretat jurídica.
Aquest col·lectiu que ajuda els passius i inversors forans a instal·lar-se a Andorra consideren que es tracta d’una decisió “populista” i poc sòlida, especialment si es té en compte l’horitzó de l’acord d’associació amb la Unió Europea. “Són mesures pensades per a l’impacte immediat, per a la imatge. No hi ha una visió de futur; és ‘pan para hoy y hambre para mañana’”, ha assenyalat a ATV Pere Augé, conseller delegat d’Augé Holding Group.
Augé també adverteix que, si l’acord amb la UE acaba veient la llum, Andorra tindrà difícil sostenir requisits com l’aportació no retornable de 50.000 euros per a ciutadans europeus. Aquesta incompatibilitat obligaria, segons apunten, a modificar parcialment la llei un cop aprovada. “Quan entri en vigor l’acord d’associació, si finalment s’aprova, és molt probable que algunes d’aquestes mesures s’hagin de retirar, perquè difícilment es podrà exigir a un ciutadà europeu una aportació d’aquest tipus”, ha conclòs Augé.
El que es pán para hoy y hambre para mañana es el seu despatx i model de negoci
Doncs si amb l’acord d’associació això quedarà en un “no res”, ja queda tot aclarit.