D’aquesta manera, Lladós ha volgut incidir, en primer lloc, en el terme de la pressió fiscal i ha emfasitzat que cal tenir present que és el conjunt de tots els impostos, tant comunals com del Govern, i les cotitzacions de la CASS, dividit pel PIB, és a dir, “quanta riquesa que es crea al país es canalitza cap a impostos”. També ha volgut deixar clar que aquest increment “no ve” de la pujada dels tipus impositius. “No han pujat els tipus impositius dels principals impostos, ni l’IRPF, ni l’impost de societats, ni l’IGI, que són les grans fonts de recaptació a Andorra”.
Negoci immobiliari
El ministre ha detallat que el primer factor és la pressió fiscal sobre el negoci immobiliari, principalment per l’impost a la inversió estrangera en immobles, que ha permès recaptar gairebé un 40% més que el 2024, i també per l’impost sobre les plusvàlues en les compravendes d’immobles a curt termini. En aquest sentit, ha recordat l’increment del gravamen per a les operacions de curta durada, especialment les dels no residents.
“El model de DA no funciona; cal una fiscalitat més justa i una llei d’habitatge”
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha publicat aquest dimarts un vídeo a les seves xarxes socials on el seu president, Pere...
El segon factor és l’augment de la recaptació de l’impost de societats, gràcies a la modificació aprovada al final de l’anterior legislatura, que obliga totes les empreses a pagar un mínim del 3% dels beneficis. Segons Lladós, aquest efecte s’ha reflectit per primera vegada en la recaptació del 2025.
El tercer factor és el fort increment de la recaptació de l’IRPF, especialment entre les rendes superiors als 200.000 euros anuals. El ministre ha remarcat que aquestes persones representen aproximadament el 3% dels contribuents que presenten la declaració de l’IRPF.
Protecció a la gran majoria de la població
Lladós ha insistit que “no s’han tocat els tipus impositius per a tothom” i que la gran majoria de la població no ha notat aquest increment de la pressió fiscal. Segons ha explicat, l’augment afecta sobretot la inversió estrangera, les compravendes immobiliàries a curt termini i les rendes molt elevades.
Pel que fa al futur, el titular de Finances ha admès que la pressió fiscal podria continuar augmentant, tot i que no al mateix ritme dels darrers anys. Ha argumentat que el Govern continuarà prioritzant la fiscalitat sobre els sectors que més creixen, com el mercat immobiliari i les rendes més altes, mentre que l’efecte del 3% mínim de l’impost de societats ja no es repetirà.
Millora dels serveis públics
Finalment, Lladós ha defensat que aquestes mesures permeten millorar els serveis públics i les inversions sense incrementar la càrrega fiscal de la majoria de ciutadans. També ha recordat que la pressió fiscal d’Andorra continua sent inferior a la de França i Espanya, i ha rebutjat fixar un objectiu del 25%, tal com reclama una part de l’empresariat, assegurant que l’objectiu és gravar activitats i operacions concretes, com la inversió estrangera, les plusvàlues immobiliàries i les rendes més altes, per beneficiar el conjunt de la ciutadania.