Fèlix Zapatero, president de la Federació de la Gent Gran, ha subratllat la necessitat d’abordar la viabilitat del sistema de jubilació com una qüestió estratègica a escala europea, on Andorra haurà de triar entre un model continuista o un de més radical. Tot i que les projeccions apunten que l’any 2040 una de cada tres persones tindrà més de 65 anys, Zapatero es mostra tranquil davant la incertesa del futur i recorda el gran salt en l’esperança de vida, que ha passat dels 49 als 84 anys des de principis del segle passat. En aquest context, considera que el moment polític actual no és propici per a reformes estructurals profundes, tot i que posa sobre la taula la conveniència de revisar l’obligatorietat de jubilar-se als 65 anys a l’administració i la importància d’atraure una immigració amb mà d’obra més qualificada.
Pel que fa a la situació econòmica del col·lectiu, el president ha celebrat que les pensions inferiors als 1.500 euros s’hagin revaloritzat tres vegades per sobre de l’IPC, una fita que considera de justícia i que la Federació té intenció de tornar a reclamar, segons informa RTVA. Tot i que afirma que no s’han detectat greus carències materials entre els padrins del Principat, Zapatero ha volgut fer una crida a la previsió individual, recomanant el foment de l’estalvi a llarg termini per complementar la prestació de jubilació. Aquesta millora del poder adquisitiu es planteja com un element clau per mantenir la qualitat de vida en un entorn on el sistema de pensions es troba en ple debat sobre la seva sostenibilitat futura.
Finalment, en l’àmbit assistencial i de salut, Zapatero ha valorat molt positivament el programa de vacunació gratuïta per a adults i ha defensat un reforç dels serveis públics de proximitat. Segons el president, és prioritari ampliar el servei d’atenció domiciliària i incrementar el nombre de centres de dia per atendre millor les necessitats de la gent gran. Aquestes mesures, sumades a la resta de reivindicacions, busquen consolidar un model d’atenció integral que s’adapti a l’envelliment de la població sense comprometre el benestar d’un col·lectiu que, segons les dades demogràfiques actuals, continua guanyant pes en la societat andorrana.