Una estratègia fiscal molt més discreta però altament efectiva s’està consolidant a Europa per collar el mercat immobiliari sense necessitat d’aprovar un gran impost de caràcter estatal.
En aquest sentit, la clau d’aquest nou rumb administratiu rau a donar total llibertat i més marge als municipis perquè incrementin la pressió tributària sobre les propietats no essencials.
Aquesta mesura s’aplica des de l’any 2023, moment en què la coneguda taxe d’habitation va quedar suprimida per a les llars principals però es va mantenir totalment vigent per a les cases de vacances.
Nous problemes a l’accés d’Andorra per França: quatre mesos d’obres a la RN-20
La carretera RN-20/RN-320, el principal accés entre França i Andorra pel Pas de la Casa, tornarà a veure’s afectada aquest...
Recàrrecs locals en zones de gran tensió immobiliària
D’altra banda, la gran novetat d’aquest model és l’extensió generalitzada dels recàrrecs locals en aquelles àrees definides oficialment com a “zones tensionades”.
Davant les evidents dificultats d’accés a l’habitatge, els ajuntaments d’aquestes regions estan aplicant augments molt significatius sobre les taxes que ja existien prèviament.
Així mateix, l’Estat francès ha reforçat els mecanismes de control obligant els propietaris a declarar formalment l’ús real de cada immoble per determinar-ne la tributació exacta.
L’impacte al Pirineu i la penalització dels pisos buits
Igualment, més enllà de la voluntat recaptatòria, la mesura busca penalitzar l’infrautilització del sòl urbà per forçar que aquests pisos entrin directament al mercat de lloguer o venda.
Per la seva part, aquesta ofensiva té una incidència directa sobre els ciutadans no residents que disposen de propietats en destinacions de muntanya o de gran afluència turística.
Finalment, aquest cas no és aïllat, ja que diversos territoris del Pirineu i de la costa mediterrània ja repliquen aquest full de ruta per limitar l’impacte de les segones residències.