La manca de sòl urbanitzable a les parròquies centrals i sud del país ha propiciat que durant els darrers anys la verticalització de la construcció hagi estat una de les solucions per donar resposta a la limitació del territori. I bona prova d’això són les torres, cada vegada més presents al Principat.
L’argument, que sobre el paper pot semblar eficient, no es veu de la mateixa manera una vegada es posa en pràctica, ja que, tal com defensa el col·lectiu Faveles de Luxe, “un país no és un plànol i un nucli urbà d’una parròquia no hauria de ser una operació matemàtica ni un joc del Monopoly“.
Impacte psicològic
Segons esgrimeixen, “cada decisió urbanística és també una decisió psicològica, social, cultural i política que no afecta només l’skyline ni està només subjecta a una decisió privada, sinó que també “afecta la manera com ens relacionem com a ciutadans i ciutadanes, com ens movem, com criem, com envellim, com ens trobem i també com ens sentim en el lloc on vivim“.
De fet, detallen que la relació visual amb la vall, amb el relleu, amb la llum, amb la proximitat dels cims, no és accessòria: configura una manera de viure i de percebre’s dins del territori i, per tant, “quan els volums construïts alteren intensament aquesta relació, el canvi no és només estètic, és també psicològic“.
Andorra la Vella tindrà dues torres més al centre de la parròquia
El cònsol major d'Andorra la Vella, Sergi González, ha confirmat aquest dimecres la construcció de dues torres més al centre...
El paisatge, un dret col·lectiu
Des del col·lectiu argumenten que viure en alçària no és només viure més amunt, “és viure d’una manera que va més enllà del cost inassumible de les torres per persones treballadores que no hi troben una solució d’habitatge digne“.
Per això, refermen que “cal anar més enllà i avaluar l’impacte en la salut mental, en la convivència i en la desidentificació que produeixen les alçàries com a imposició paisatgística. La propietat és privada, però el paisatge hauria de ser un dret col·lectiu“.
El paper dels promotors
Tenint en compte aquesta visió, doncs, “algú ha d’explicar a alguns promotors que no poden prendre decisions sense fer-se responsables dels impactes positius i també negatius que les seves decisions poden tenir pel conjunt de la població“. I és que vetllar pel bé comú “significa fer-se càrrec de manera preventiva d’aquesta sensació d’invasió i col·lapse que comporten aquest tipus d’edificacions”.
Per tot plegat, defensen que “no es tracta d’idealitzar un passat rural que ja no tornarà ni de demonitzar qualsevol forma d’alçària. Es tracta d’entendre que la verticalització no és neutra“.