Els assessors fiscals i legals constaten que l’enduriment dels requisits ja comença a tenir un impacte directe en l’atractiu del país. Segons expliquen, l’exigència d’una aportació de 50.000 euros a fons perdut està actuant com a fre per a l’arribada de treballadors per compte propi i de perfils vinculats a l’emprenedoria, l’economia digital i els sectors innovadors. Davant el nou escenari, alguns candidats a establir-se a Andorra ja han optat per descartar el projecte, preocupats per la incertesa normativa.
“Tot plegat genera inquietud. Hi ha clients que ens han expressat clarament la sensació d’inseguretat jurídica, i això acaba afectant negativament la reputació d’Andorra”, adverteix Albert Barroso, soci del Grup Abast en una declaració a ATV.
Pèrdua de valor afegit
En la mateixa línia s’expressa Pere Augé, conseller delegat d’Augé Holding Group, que alerta de la pèrdua de perfils d’alt valor afegit. “Persones amb projectes potents en l’àmbit de l’emprenedoria, l’economia digital, la innovació o les noves tecnologies s’ho estan repensant. Alguns, directament, ja han decidit no venir”, assegura.
Els experts també posen el focus en l’efecte estructural que pot tenir aquesta política. Alerten que les noves condicions poden convertir-se en una barrera d’entrada per a emprenedors amb idees i capacitat d’innovació, però sense el capital exigit. Un canvi que podria traduir-se en una reducció d’aquests perfils, fins ara habituals en el teixit econòmic andorrà.
“Pot deixar fora persones amb iniciatives empresarials i capacitat per aportar valor al país, però que no disposen d’aquest capital. Això pot provocar una davallada clara d’aquests perfils, que abans arribaven amb més facilitat”, conclou Barroso.