La líder d’Aliança Catalana Sílvia Orriols ha comentat la notícia de digitalandorra sobre l’agressió de la banda d’adolescents d’Andorra, coneguts com ‘Los 44’, que, amb una quarantena dels seus integrants, van apallissar una noia de 13 anys. Orriols ha indicat que “Bandes llatines que ens convertiran els carrers en túnels del terror… Espanya té deutes colonials amb Sud-amèrica i vol que els catalans d’arreu de la Nació en paguem la factura i les conseqüències. Doncs nosaltres diem que NO”.

#Andorra Uns quaranta nois de ‘Los 44’ van apallissar una noia de 13 anys dues hores causant-li lesions greus https://t.co/qBzzNjPN4d
— GAC digitaland (@gacdigitaland) September 20, 2025
Uns quaranta nois de ‘Los 44’ van apallissar una noia de 13 anys dues hores causant-li lesions greus












I no te tota la raó del mon?, si això es extrema dreta, com ens volen fer creure, i que per mi no ho es, dons benvinguda sigui, volem viure en pau, i si els partits de sempre, no tenen pebrots de fer res, els fotem fora.
Espanya no té cap deute colonial perque no ha sigut mai una colonia, eren vireinats:
Els més rellevants eren:
El Virregnat del Perú, establert el 1542, que abastava gran part del territori andí.
El Virregnat de Nova Granada, creat oficialment el 1717, que incloïa els actuals Colòmbia, Equador, Panamà i Veneçuela.
El Virregnat del Río de la Plata, creat el 1776, que comprenia l’Argentina, Uruguai, Paraguai i parts de Bolívia.
A més, es van establir altres virregnats d’importància en altres zones com el de Nova Espanya, que més aviat comprenia territoris d’Amèrica del Nord i Centre-Amèrica.
Així, Sud-amèrica espanyola estava organitzada en diversos virregnats que funcionaven com a grans unitats administratives sota la corona espanyola, cadascun amb un virrei com a màxima autoritat a nivell local.
Aquesta estructura es diferenciava dels models colonials britànics o francesos, ja que considerava aquests territoris no com a possessions colonials separades, sinó com a parts integrants de la monarquia hispànica amb drets i institucions pròpies, com les audiències, cabildos, virreis, etc.